Vés al contingut principal

De poesia i boxa: presentació Joc de dos



El nostre llibre ja existeix, ahir férem la presentació a València, a la seu de la Intercomarcal. L’acte va ser entranyable, emotiu i vibrant. Un bon grup d’amigues i amics ens van acompanyar i van riure, s’emocionaren. Ens emocionarem.

Com em va tocar seure a l’altra banda encara estic esperant que alguna persona m’explique, em narre, què va passar, per poder tindre una idea clara, perquè, francament encara no ho tinc clar. No sabia que entre la poesia i la boxa pogués exisitir alguna relació, ni que des de la poesia et pogueres sentir com els boxejadors. Però només he trobat una manera d’explicar com em sent: Knockout, ço és K.O, tot i que no em sent vençuda sinó guanyadora. Pura contradició!
El combat durà poc, tres assalts. En el primer, Manel Alonso Català, presenta el llibre i la col·lecció a la qual pertany, Mil poetes i un país, una realitat i una esperança. I comencí a perdre la consciència:“ La seua és una poesia en què els pilars sobre els quals se sustenta no són un lèxic rebuscat, ni una pirotècnia d’imatges enigmàtiques a la qual només els iniciats poden accedir, sinó que s’assenta sobre la transversatilitat, usant en els seues versos elements de la cançó popular infantil o de les rondalles per a parlar-nos de la pèrdua d’un ésser estimat, com en alguna ocasió també ho va fer Vicent Andrés Estellés. De vegades els seus poemes, on prima el vers lliure, s’emparenten amb allò que s’anomena el microconte, una narrativa en què la brevetat es fa acompanyar de grans dosis de lirisme o de sorpresa.
Rosa Roig és com un saltamartí que s’assaja saltant, fent cabrioles i provatures, i no es conforma en quedar-se dins d’allò que anomenem literatura, sinó que s’endinsa atrevida en altres camps buscant complicitats com ara en el de les arts plàstiques, ací compta amb la col·laboració de Manola Roig, la qual s’ha encarregat de les il·lustracions del llibre, i el de la música, en alguns poemes trobem com invoca el so d’un instrument per a crear amb paraules un paisatge o una escena sonora.”
Gemma Pasqual que usà els guants en el segon assalt, colpeja profundament amb una veu càlida i harmoniosa la meua consciència, també en la del públic,  en llegir en veu alta: 
1. Enyor. Desig. Tendresa.
Dos llavis. Pell contra pell.
A frec de pell i d’alba.
Ens escapem.

2. Desfici de dits.
Desfici entre els pits.
Et busque.
Un esclat de cossos.
Atapeïts.

 I vaig “sentir” en veu alta per primera vegada i fins el final el poema Contactes.



Quan en el tercer assalt Vicent Esteve explica que “hem escrit moltes pàgines a quatre mans la qual cosa m’ha donat ocasió d’admirar la seua tenacitat a la recerca de la troballa...perquè, fins i tot quan discrepe del que diu o del que fa, tinc la mateixa sensació de quan hi estic d’acord; perquè la seua energia m’arrossega; perquè la seua franquesa, encara que et pot deixar en carn viva, m’ha permés veure-hi clar; perquè és tendra amb la tendresa i ferma amb la supèrbia; perquè abans d’abstenir-se preferix equivocar-se...” Ací, just ací vaig quedar K.O

 I encara estic fora de combat, amb la consciència perduda entre tantes emocions i tantes abraçades d’amigues i amics que van voler jugar a la poesia, sense saber que era boxa i noquejarien l’autora.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…