Poesia visual: línies perpendiculars


Vies paral·leles que s'amaguen entre les canyes mentre corren cap a un final pròxim, salat i fred i una mirada i una altra, i sense poder dir que no les aigües grises i verdes i negres i espesses defang s'hi confonen, mentre tu avances lentament entre somnis i canyes mortes, serà verd el blau allà on les ratlles es creuen?