Vies paral·leles que s'amaguen entre les canyes mentre corren cap a un final pròxim, salat i fred i una mirada i una altra, i sense poder dir que no les aigües grises i verdes i negres i espesses defang s'hi confonen, mentre tu avances lentament entre somnis i canyes mortes, serà verd el blau allà on les ratlles es creuen?
1 comentari:
M'agrada.
Publica un comentari a l'entrada