Passa al contingut principal

Primer toc: Joc de dos

Divendres pròxim, 11 de maig, presentem el primer llibre que ha nascut des del blog, Joc de dos. Poesia i dibuixos, un joc que podeu jugar amb Manola i amb mi. Però també amb qui vulgau. Serà a la seu de la Intersindical Valenciana, a la ciutat de València, aquella que no tenia "dos amants com nosaltres", al C/Juan de Mena, 18. 
Comencen a jugar Manel Alonso Català, escriptor, periodista, editor i director de la col·lecció, Mil poetes i un país, de Germania, una editorial moderna i capdavantera, amb visió de país i de futur. Creu, Alonso, que la nostra poesia mereix un llibre.
Gemma Pasqual, una dona compromesa que estima la seua terra i la seua gent, com diu sempre. Una escriptora d'èxit i una jugadora que no es cansa mai. És vocal de l'AELC al País Valencià. Gemma, sempre ens ha incitat a seguir escrivint.
Vicent Estevé i Montalvà, mestre, amic i mentor, encara que el terme resulte sorprenent, fin i tot per a ell. Mentor és un personatge de l'Odissea "un dels poemes fundacionals del cànon de la literatura occidental"; conseller i mestre de Telèmac. La deesa Atenea quan necessità parlar amb Penélope, va prendre la forma de Mentor, i l'ajuda a prendre una difícil decisió. Vicent, sempre ha jugat amb nosaltres.


Comentaris

enhorabona! publicar a dia d'avui, i a més a més poesia és gairebé una heroicitat.

Molt sort.

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Les ulleres lila del Club de Lectura d'Alzira

Són temps de reflexió, de solidaritat, de reunir-nos per contar històrie. Les dones són les protagonistes dels relats i dels dibuixos del llibre del qual parlarem dijous al Club de lectura d'Alzira, gràcies a la invitació de Raquel, la tècnica d'igualtat i a Marina Mir, la regidora de Polítiques d'Igualtat. Dimecres ens manifestarem. 

Conversar sobre una obra artística, és introduir noves mirades sobre un producte que es crea en la intimitat i respon a mil i una circumstànica.Si la mirada és lila, crítica, i la fem cos a cos ha de ser una experiència magnífica. Quan vam publicar La dona que es rigué de Talleyrand, Isabel Robles, escriptora, traductora i crítica literària va dir el que us transcrivim, podeu anar fent boca. Allí ens veiem.


ELLA TAMBÉ TENIA PARAULA

Isabel Robles
Si un títol i una edició provocadors ens atrauen encuriosits, transitar per la prosa arriscada de Rosa Roig, per les fotografies i dibuixos tan expressius de Manola Roig, ens delecta fins a implicar-nos e…

S’ha acabat la Fira del Llibre, visquen els llibres

Manola Roig i jo hem estat en la Fira d’enguany pel llibre Isabel vol ser escriptora, d’Edicions 96, i pel Contem històries de dones d’ací,de Vincle Editorial. Culpa de Dolors Pedrós i de Manolo Gil i Xavi Bellot.
Cansada he tornat de l’últim dia de Fira del Llibre; contenta per l’atenció de les persones que han comprat els nostres llibres; divertida per mil anècdotes; disgustada amb la pluja; reforçada per les bones experiències; farcideta de noves coneixences; sorpresa per algunes reaccions; marejada de vore tantíssima gent amunt i avall. Comboiada perquè Marta Pessarrodona s’emporta una Isabel a Barcelona, i ben contenta. Però sobretot molt agraïda amb l’atenció professional de qui cuida la Fira en totes les seus vessants: atenent tallers, muntant sales, fotografiant cada racó, procurant la nostra comoditat i obrint les paradetes de llibres...a totes no les conec, però Manolo Gil, Emili Piera, Glòria Mañas sí, i els ho direu. De part meua.
I, el que considere més important, he tornat …