Passa al contingut principal

Segon toc: Joc de dos


Demà presentem a València, Joc de dos, serà a les 7 de la vesprada al C/Juan de Mena, 18, seu de la Intersindical. Fem el segon toc i us deixem una mostra del contingut del llibre.















L'home del sac
Al mig del no res vivia.
Un dia, vaig passar per allí. 
L'home tenia un sac.
Al sac vell ho trobí tot:
el salnitre i els crancs de la mar, 
els curatalls dels muntanyassos, 
l'aigua clara del desembre, 
les camallongues de l'estiu, 
el llepó —càlid i llefiscós—
de la séquia, 
la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs 
a l'estiu, 
els parotets de foc i 
les randelles d'herba...
Jo me'n volia anar d'aquell no res. 
Vaig mirar dins del sac.
Em quedí.
Ara, i per sempre, 
el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre,
em fa feliç.



"El llibre segueix un ordre cronològic,  molt aproximat i discutible. I és així, perquè he acabat aplicant a l’escriptura, un dels aforismes que més m’agraden de Fuster, però convenientment reinterpretat. Deia, el meu estimat i enyorat amic que “Llegir, és rellegir”, i jo he acabat practicant que “escriure, és reescriure”. Així, els meus versos, gràcies també a la tecnologia i al blog, han anat modificant-se, i crec que millorant fins arribar a mans de l’editor.
El llibre conté quatre reculls: L’Home del sac, Dones i filles, Himnes de batalla i Tactes i contactes, tenen identitats pròpies, però alhora admeten qualsevol altra combinació."

Entrevista a Rosa Roig, autora dels poemes





Tactes i contactes


Queta t’espere.
Ones i batecs t’anuncien.
Queda’t, t’espere.
Ens esmunyirem.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f