Demà presentem a València, Joc de dos, serà a les 7 de la vesprada al C/Juan de Mena, 18, seu de la Intersindical. Fem el segon toc i us deixem una mostra del contingut del llibre.
L'home del sac
Al mig del no res vivia.
Un dia, vaig passar per allí.
el salnitre i els crancs de la mar,
els curatalls dels muntanyassos,
l'aigua clara del desembre,
les camallongues de l'estiu,
el llepó —càlid i llefiscós—
de la séquia,
la ferma i tova escalfor de la terra d'arròs
a l'estiu,
els parotets de foc i
les randelles d'herba...
Jo me'n volia anar d'aquell no res.
Vaig mirar dins del sac.
Em quedí.
Ara, i per sempre,
el suc palpitant de la taronja collida de l'arbre,
em fa feliç.
"El llibre segueix un ordre cronològic, molt aproximat i discutible. I és així, perquè he acabat aplicant a l’escriptura, un dels aforismes que més m’agraden de Fuster, però convenientment reinterpretat. Deia, el meu estimat i enyorat amic que “Llegir, és rellegir”, i jo he acabat practicant que “escriure, és reescriure”. Així, els meus versos, gràcies també a la tecnologia i al blog, han anat modificant-se, i crec que millorant fins arribar a mans de l’editor.
El llibre conté quatre reculls: L’Home del sac, Dones i filles, Himnes de batalla i Tactes i contactes, tenen identitats pròpies, però alhora admeten qualsevol altra combinació."
.jpg)
Tactes i contactes
Queta t’espere.
Ones i batecs t’anuncien.
Queda’t, t’espere.
Ens esmunyirem.
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada