Passa al contingut principal

Últim toc: Joc de dos amb les donuetes

Ara sí, tanquem el blog i a la presentació de Joc de dos. Venen també les donuetes. Ja sabeu que elles són com són, així és que han decidit que són partidàries de la poesia. Tot en la vida no pot ser patir i renegar, ni compadir-se o enviar a la merda al cretí de sota, que confon la creu amb un xupa-xup.
Hui han decidit mudar-se i anar-se'n de festa. No saben ben bé què és això de la poesia, però també es posen perfum i no saben fer-ne. Se'l posen i gaudeixen de la companyia, de la sensació i del que tenen a la pell. Tenen dret a la felicitat, per més que Rajoy, que durarà "quatre rosades" com Rato, vulga amargar-los els divendres. Però què s'ha cregut, este? L'únic dia de la setmana en què tenen l'esperança que entre dissabte i diumenge tot s'arreglarà i va i el "presidente ausente", diu que, com les monges, divendres toca passó. Les donuetes que ja sabeu que són més partidàries de la passió, hui se'n van de festa. Provaran amb la poesia, per què qui diu que el de la schweppes no tenia raó, i si no els agrada és "perquè l'han tastada poc".
La més sabuda de totes, que busca en internet, els ha explicat que sí, que això de la poesia té futur i ganxo, i segons la wikipèdia és una cosa que s'inventaren els grecs, els del iogur, que fixa't si és bo. I que en grec la parauleta significava "fer" i qui "fa" més coses en un dia que una dona?

Comentaris

fra miquel ha dit…
Ospa! Si? Tanqueu el blog? Ara feia un temps que no hi passava. He estat enfeinat... per sort!

I si que deu ser veritat el que deia el de la swepps. Jo ara ja tinc un llibre de poesia a la tauleta, per anar llegint de tant en tant. Escriure, no. Llegir-la. Per això m'agradaria saber on puc aconseguir el vostre llibre.
Que vagi bé la presentació
B7s a totes dues

PS: Visca la poesia!
Visquin les Donuetes!
rosa roig ha dit…
Estimat amic: no t'espantes, ací no tanquem res! Només que les donuetes s'han posat cabudes en vindre a la presentació, i clar ací no queda ni Cristo!
El nostre llibre pots aconseguir-lo a partir de demà en qualsevol llibreria. Joc de dos, Rosa Roig, Editorial Germania, Col·lecció Mil poetes i un país.

A gaudir!

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.
Recordem les mortes i consolem les vives.
Diu Rosa Leveroni
Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!...
Afegeix Clementina Arderiu
Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc.
Alerta Maria Àngels Anglada
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en fieu, per sota  les fràgils aparances tenim un cor salvatge  i estranys senyors servim                              -ja ho e…