Últim toc: Joc de dos amb les donuetes

Ara sí, tanquem el blog i a la presentació de Joc de dos. Venen també les donuetes. Ja sabeu que elles són com són, així és que han decidit que són partidàries de la poesia. Tot en la vida no pot ser patir i renegar, ni compadir-se o enviar a la merda al cretí de sota, que confon la creu amb un xupa-xup.
Hui han decidit mudar-se i anar-se'n de festa. No saben ben bé què és això de la poesia, però també es posen perfum i no saben fer-ne. Se'l posen i gaudeixen de la companyia, de la sensació i del que tenen a la pell. Tenen dret a la felicitat, per més que Rajoy, que durarà "quatre rosades" com Rato, vulga amargar-los els divendres. Però què s'ha cregut, este? L'únic dia de la setmana en què tenen l'esperança que entre dissabte i diumenge tot s'arreglarà i va i el "presidente ausente", diu que, com les monges, divendres toca passó. Les donuetes que ja sabeu que són més partidàries de la passió, hui se'n van de festa. Provaran amb la poesia, per què qui diu que el de la schweppes no tenia raó, i si no els agrada és "perquè l'han tastada poc".
La més sabuda de totes, que busca en internet, els ha explicat que sí, que això de la poesia té futur i ganxo, i segons la wikipèdia és una cosa que s'inventaren els grecs, els del iogur, que fixa't si és bo. I que en grec la parauleta significava "fer" i qui "fa" més coses en un dia que una dona?