Ja sabeu que les autores del blog som fermes partidàries de la poesia com a joc i ahir la tronada que li donà la benvinguda a setembre, llamps, trons i una foscor nova, provocà que uns dits enjogassats li robaren al vers i al verb, la lletra que els inicia! Penjarem un post, que algú ens va fer notar que contenia un error. D'altres, en llegir-ho ni se n'adonaren, i els més curiosos pensaren que li buscàvem nous signicats a velles paraules.
Què hi farem, ara que ha tornat la llum i els nostres ulls veuen el que han de veure, desfarem l'ull, i li tornarem al verb, i al vers, el que sempre ha sigut seu.
Poesia breu: vull
Vull un verb sense adverbis.
Clar, més clar.
Vull un verb sense subjectes.
Net, més net.
Què hi farem, ara que ha tornat la llum i els nostres ulls veuen el que han de veure, desfarem l'ull, i li tornarem al verb, i al vers, el que sempre ha sigut seu.
 |
| Fotografia, Manola Roig |
Poesia breu: vull
Vull un verb sense adverbis.
Clar, més clar.
Vull un verb sense subjectes.
Net, més net.
Comentaris
De fet he celebrat la troballa creativa.
Se'n poden fer versions.
D.
fins aviat ! prtonss!
Cordialment
Publica un comentari a l'entrada