Ysabel Meseguer i Joc de dos: cuirassa i fragilitat

El sant del dia més calurós de l'any, però també elque inicià el camí a la tardor, el sant de les estreles que cauen, els meteors, les Perseides, que també es coneixen com les llàgrimes de sant Llorenç, és també el sant dels bibliotecaris, ves a saber per què. En tot cas ja ens va bé que hui siga sant Llorenç  per celebrar amb la nostra bibliotecària preferida la seua festa, mentre esperem que caiga la nit i arriben els estels fugaços.
En juliol vam presentar Joc de dos, el nostre primer recull de poemes amb il·lustracions publicat per Germania, al Perelló, una entitat menor a punt de ser víctima de les retallades de democràcia que ha encetat el PP de Rajoy. Oblidem-ho, de moment.

Tornem a la nostra bibliotecària, i a la poesia i a l'art...i a les belles i meditades paraules d'una dona sensible i que s'estima les paraules. Per a Ysabel Meseguer, la presentació del Perelló va representar un esforç per véncer la seua timidesa i parlar en públic, per primera vegada. Si llegiu el que diu, valorareu, com nosaltres el seu sentit per a la crítica, i l'animareu a què seguisca fent-nos arribar el que pensa del que llig.
Ysabel Meseguer, Francesc Burguera, Rosa Roig i Vicent Esteve.
Foto de Vicent Ferri


PRESENTACIÓ de  “JOC DE DOS”

En 1983, Germán Copinni i els seus " Golpes Bajos" deien que eren "malos tiempos para la Lírica". Hui, a causa de la forta crisi que estem passant, pot ser que siguen molts els que estiguen d'acord amb aquestos gallecs i pensen, fermament, que també els temps que corren no són gens bons per a la lírica. No obstant això, no estic d'acord.

Malgrat tot, crec que sí. Que el moment actual és magnific per a la lírica i tot el que tinga que veure amb la poesia. Bona prova d'això és "Joc de dos" de Rosa Roig. Llibre que tinc l'honor de presentar-vos aquesta nit.

Llegir "Joc de dos" no ès llegir un llibre mès de poesia, ni tampoc anar per una succesió de versos i estrofes. És molt mès especial i profund: És, simplement, descobrir a la pròpia Rosa. La qual, a mès, no es mostra al lector com una sinò que són diverses al mateix temps, Roses que el lector va trobant en cadascuna de les parts que componen aquest poemari. Com un joc al qual es convida al lector a participar-hi d’una forma molt còmplice.

Aixì, la Rosa mès es veu reflectida en "L'home del sac" que es la que inicia el poemari. Es, sense cap dubte, la més dura però  tambè la que captiva al lector i li impedix abandonar la lectura. Una part on els sentiments estan a flor de pell, que sacjesa al lector que no pot evitar sentir dins d'ell el mateix que sent l'autora.

"Dones i filles" ens mostra a la Rosa femenina, sensual, que dóna pas a la compromesa i lluitadora en "Himnes de batalla" finalitzant amb la Rosa mès eròtica i intima amb " Tactes i contactes".

La poesia ès un gènere que protegeix i despulla al mateix temps al poeta perque mostra el seu costat mès intim al lector. I, aixì, ès la lírica de Rosa. La seua poesia ès com una capa màgica que la protegeix, que li dòna seguretat però, que al mateix temps, fa que mostre tota la seua fragilitat. Aquesta simbiosi entre cuirassa i fragilitat ès el punt mès fort de "Joc de dos" i el que fa que no quede com una lectura lleugera per al lector sinò tot el contrari: que siga d'aquestes lectures que romanen i que conviden a ser llegides més d'una vegada perqué en cada nova lectura es descobreixen nous matisos amb els que el lector arriba a sentir-se identificat.

En "Joc de dos" el somriure, el compromís, la sensaciò de lluita, l'amor i la tristesa van succeint-se d'una forma natural aportant al lector  una sensació molt especial. 

"Joc de dos"  ès una lectura amb la qual et sens a gust i que, al finalitzar, t'adones que t'ha aportat molt mès del que esperaves.

Per tot això, "Joc de dos" és d'aquestes lectures que el lector, sobre tot l'amant de la poesia, no deuría deixar escapar. Un llibre que deu estar en totes les cases, biblioteques, un llibre que ompli.

Rosa ès una gran poetisa i espere que aquest "Joc" no es quede en "dos" nomès, sinò que en siguen molt mès.


Ysabel Meseguer
El Perelló, 7 de juliol de 2012