 |
| Dibuix de Manola Roig |
El president Fabra vol fer-nos creure que els burros volen, ho explica Público "Alberto Fabra, ha insistido en que el cierre de RTVV es una decisión "muy difícil" y "muy compleja", pero la responsabilidad del Ejecutivo autonómico "está con los cinco millones de valencianos" y la garantía del estado del bienestar."
El PP diu que té raons, raó, però també té por, que és el que explica que el tràmit per a liquidar la ràdio i la televisió valencianes haja sigut com ha sigut. Ho explica El País "La diputada socialista Ana Barceló denunció que Alberto Fabra ya ha utilizado en 15 ocasiones el decreto ley para imponer medidas, un “uso y abuso” con el que “se usurpan las funciones de las Cortes”
La Llei que hui ha liquidat el PP en nom del dimoni, proclamava en el Preambul:
"Radiotelevisió Valenciana (RTVV)" constitueix una mostra més de la voluntat política d'assumir la responsabilitat contreta de fer avançar la consolidació de l'Administració Autonòmica i la presa de consciència dels nostres trets diferencials com a poble. La creació d'uns mitjans de comunicació social valencians són contemplats, entre altres coses, com un dels suports precisos i inequívocs del desplegament cultural propi."
Si el 1707 vam perdre una batalla que ens abocà a una situació de societat subsidària i vençuda, sense Furs, sense lleis pròpies i quasi sense esperança de recuperar-nos, el 2013 es consumarà una nova derrota. Un derrota aparentment incruenta, feta de tecnicismes i votacions parlamentàries, però que s’endurà per davant la vida laboral de 1400 treballadors i treballadores de RTVV i ferirà la dignitat de les persones, que amb impotència, contemplem la desfeta. La injustícia i la poca vergonya. Una batalla desigual que, de moment, perdrem.
El camp d’aquesta batalla ha sigut intencionadament manipulat, confús, una Llei modificada per fer-la ajustar a uns interessos - econòmics i especulatius-, unes majories de la dreta repetides des de l’any 1995, una inocència insòlita de l’esquerra, i una incapacitat de cohesionar respostes i construir nous discursos...Un informe d’una empresa amb nom anglés, que pagat amb diners públics justifica tècnicament la desfeta d’una il·lusió, de la televisió pública, valenciana i de qualitat que en juliol de 1984 pactaren unes Corts Valencianes, que eren la nostra esperança.
Quan l’any 1962 Joan Fuster, escrivia “ La veritat -els fets constatables i explícits-, un cop delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció o, si més no, en remordiment” , ens indicava un camí que no hem d’abandonar, ni quan ens sentim més a punt per renunciar. Fuster seguia convidant-nos a explicar que “serà una invitació a transformar. És transformar el que ens interessa.” I afegia l’escèptic esperançat, “la societat valenciana “hauria d’ésser” qualsevol cosa que no fos la societat desarmada i subalterna que avui és.”
En 50 anys hem guanyat i hem perdut. Com canten els d’Al Tall, els lladres que entraren per Almansa, s’han quedat i han aconseguit que “oblidarem que si sentim buit el ventre és per falta de menjar”. El 15 de setembre de 2012 se n’anaren al carrer les primeres 900 persones en RTV, abans ja s'havien encarregat de desfer el sector de l'audiovisual valencià, empreses i actors i actrius de doblatge. Huí, 27 de novembre de 2013, s'ha liquidat amb un nou Decret- Llei de Nova Planta la ràdio i la televisió autonòmica. Les valencianes i els valencians que no volem una societat subalterna i desarmada haurem de seguir explicant la veritat. Perquè com Gramsci proclamava, “dir la veritat és revolucionari”. Segur que “ells”, que enganyen, menteixen i disfrassen els seus interessos, ja ens han guanyat la batalla, però encara tenim marge i, això, no ho hauríem d’oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada