Vés al contingut principal

25 de desembre, fuig, fuig, fuig

Xiquet laberint

Enguany que el dol per la mort de ma mare, per totes les morts que portem al coll, ompli el nostre hivern, he canviat les nadales per boleros, els que ballaven mon pare i ella. Només boleros “Voy a apagar la luz, para pensar en ti”. I també apagaré els llums de Nadal, i tota la felicitat de calendari imposada, des de la publicitat, des de l’església...i només quedarà “El dia que me quiera...y al viento las campanas diran que ya eres mia”, quedaran els records i la pena pel buit, i el dolor per les ferides obertes. Viure, és sobreviure. Si podem evitar que les traicions i les decepcions ens facen més vils, viurem millor, més tranquiles.

Viure és caminar i esquivar l’enemiga, els enemics. Per cada mentida, una pena. Per cada veritat, una pena. Qui tinga penes, que no les amague. S’acosta Nadal i sé que enguany nosaltres el celebrarem deixant que el silenci i el dolor siguen les nostres companyes de taula, les protagonistes.  Qui diu que és obligat ser feliç? He d’obeir una cançò religiosament interessada que marca quan he de riure i quan he de plorar: “Joia en el món, Jesús és nat”? I a mi què! ma mare és morta, i mon pare i el meu germà...n’hi ha qui ha perdut l’amor; la fidelitat de l’home; les esperances de mantindre el treball; la possibilitat de véncer el càncer; o a l’home, que era la seua vida. També ha mort, per sempre, la tendresa amb què una altra mirava a la filla, que no li perdona que haja triat viure i no morir asfixiada pel desamor i la rutina....Vull boleros, no mentides de confessionari “Nosotros que nos queremos tanto debemos separarnos no me preguntes más...”

Sóc de l’estirp d’Eva, pecadora i culpable. I què? M’esforce per deixar en terra, colgada, tota la misèria que ells ha posat a sobre meu. Passar el dol és compartir les ferides amagades de tanta gent. Els meus morts obren el camí cap a les seues històries i les veig nuetes i nafrades. Culpables de dolor, que ara gosen explicar, mostrar. I en compartir-lo amb mi, m’ajuden. Afegim pena a la pena perquè el dolor està ben vist. Ta mare s’ha mort, anima’t!, és llei de vida, somriu, oblida. És temps de joia, ho diu Freixenet. 

A 25 de desembre, fum, fum, fum...he sabut l’amarg dolor de la mare que va perdre una filla i ara el gendre, tan jove, tan de repent però he de cantar, fum, fum, fum. Aquella dona jove i forta, m’ha contat com va patir durant dos anys la malaltia de sa mare sense ajuda, sense poder atendre-la com volia i encara ara li plora cada dia. He plorat amb la que va sofrir tots els intents del germà per sobreviure al puto mieloma, i ara creu que no té dret a ser feliç. Però, ai, és 25 de desembre, fum, fum, fum.  No tens dret a plorar, no tens dret a la pena, ho diu la tele. “Sin ti, no hay clemencia en mi dolor”, vull boleros. Vuelve a casa por Navidad, encara que en casa no quede ningú. Si has perdut la faena, trenta anys de treball i una carta o un mail!, o la pagueta extraordinària, si se t’acaba l’atur, o si estàs pendent d’un ERE que no arriba mai. Vuelve, que t’esperen.

Si estàs malalta, no ho digues. Si estàs trista, amaga-ho. Si ets pobra, perquè algú t’ha robat tot el que tenies, nega-ho i canta. Cantem, germanes, germans, cantem per a que es tranquilitzen. Oferim-los les nostres alegries, com un sacrifici ritual. Hem perdut el dret a la tristesa. 25 de desembre, fuig, fuig, fuig.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…