Vés al contingut principal

Escriptores al terrat: valentia, convicció, compromís


Enguany mentre la ONU exigeix una acció decidida contra la violència i  Michelle Bachelet, directora executiva d'ONU Dones, uneix la seua veu "a les veus de totes les persones que creuen que el canvi és possible", un grup de dones usarem la nostra poesia i la nostra veu, per seguir compromeses.

Michelle Bachelet exigeix que els governs se sumen a la iniciativa "Ens comprometem" i que es comprometen amb mesures concretes per prevenir i posar fi a la violència contra dones i xiquetes. Denuncia la ONU que" Sí, el canvi és possible i el canvi està passant. Però, donades les atrocitats que es cometen cada dia, hem de preguntar-nos: Passa aquest canvi amb la rapidesa que hauria? Quantes dones i xiquetes més han de ser violades o assassinades? Quantes famílies més han de patir?" I acaba el seu missatge, contundent, afirmant "Avui, en el Dia Internacional de la Dona, i cada dia, hem d'avançar amb valentia, convicció i compromís darrere d'un sol missatge: la violència contra les dones és una responsabilitat de totes i tots nosaltres i és una prioritat urgent. No pot haver pau, no pot haver progrés mentre les dones viuen amb por de patir violència."

Participe en la celebració que l'AELC, a través d'Isabel Robles, crítica literària, traductora i poeta, ha organitzat. Dijous 7 de març, a les 19'30 a l'Octubre. I allí sentiré la veu de poetes com Lorena Cayuela, Poemes per a Keo, Bibiana ColladoPatrimoni dels dies, Esquerda o Susanna Lliberós, Cel·les. Vull recordar a les meues dones, a les nostres dones, a les que també van patir de la violència del franquisme.

Aprofitaré l’ocasió per recordar i reivindicar la generació d’escriptores valencianes que durant el franquisme van publicar en català al País Valencià, malgrat el menyspreu dels “amics” i l’odi dels enemics: Maria Beneyto  Beatriu Civera , Maria Ibars ,Matilde Llòria  Anna Rebeca Mezquita , Maria Mulet , Sofia Salvador, i Carmelina Sánchez-Cutillas. Elles van escriure en català sota el franquisme, i van buscar i bastir ponts entre la seua condició de dona i la seua voluntat de narrar. Les van marginar, criticar, els van retirar premis en descobrir el seu sexe, o bé no els van perdonar les vacil·lacions lingüístiques, però tampoc els guanys, com a Maria Beneyto.

I he triat un poema, d’Anna Rebeca Mezquita Almer, que va guanyar i va perdre, tot seguit, la Flor Natural pel millor poema d’amor dels Jocs Florals el 1952, perquè quan Carles Salvador i Enric Soler i Godes se n’adonaren que l’autoria del poema corresponia a una dona, li van retirar el premi.... 

I també un de Maria Beneyto que va guanyar un premi de poesia al qual també s’havia presentat Vicent Andrés Estellés. Era el premi València de Literatura del 1953.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…