Passa al contingut principal

I plogué.I amb Estellés vam dir: mare, lluita, llibertat...

Mural Estellés a Sueca, Vicent Ferri


Ja us vam dir que encara que l'oratge no ens acompanyara, l'acte per celebrar el Dia del Llibre organitzat pel blog i la Papereria Arts, i dedicat a Vicent Andrés Estellés, es faria. 


La mestra amb els adults.V. F.
Roses a la cara. V.F.

I de matí va ploure, ja ho crec que va ploure, però ni una de les gotes ens va fer parar.Van vindre els xiquets i les xiquetes, puntuals, tan puntuals que encara no havíem acabat de posar-nos en marxa. Pepa, havia creat un espai quasi encantat, on els colorins per estrenar i les llepolies, tan dolces i temptadores, convidaven a seure. Un matí de color humit i intensa felicitat. L’amfitriona ens explica que Estellés passà per Sueca i pel Perelló, donà les gràcies a l’Ajuntament i a la Casa Fuster que ens havia deixat aquelles cartes entre dos amics preocupats per les seues vides. La xiqueta ens recita l’Auca de Vilamala,
amb una veu clara i innocent. La mestra, ens va fer atendre les explicacions, la rosa de paper, el drac, la rosa del laberint, el fill del forner i el termòmetre de la vida del poeta. Ah, i les cares pintades per les artistes. I un mural negre, en un dia gris, i la màgia de la casa i de la gent funcionà, al final totes i tots acabarem amb les cares pintades, les mans als pots de llepolies, i els colorins als dits. Pintàvem, llegíem versos, i omplíem de vida el mural Estellés!!!


Ací em pariren. V.F.
Temps d'estiu.V.F.
I tornà a ploure de vesprada, però vam conjurar, des del piano, el cant dels ocells i les veus de les sis dones, es van sentir clares, i s’aclamaren a tu, mare de Terra sola i es van sentir, un entre tants mentre reivindicaven la seua presència, perquè ací em pariren i ací estic, i l’amor, es despertà de sobte, com un huracà i van fer la rosa, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps i Gerswuin cantà per a elles, a través del piano d’unes mans de dona i de la veu d’una soprano, que en un dia gris i plujós d’una primavera de festa, cantà a l’estiu.

I amb el poeta, van -vam- dir:

“cànter, dona, balcó,
finestres, barres de sang, bous, genoll, mare,
lluita, llibertat...

Comentaris

Rosanna Guillem ha dit…
meravellós, va ser un dia molt bonic! I n'has fet una crònica molt encertada. Un dia de primavera gris i plujós "no tingué mai millor tecnicolor" que el que hi havia el dissabte a "Arts".

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f