Vés al contingut principal

De Mecenes, lladres i mecenatges




He hagut de buscar qui va ser Mecenes, perquè volia reconéixer el treball d’una bona amiga, Dolors Jimeno, ànima de la Intersindical cultura i activista incansable de l’art i la literatura. Com em passa quasi sempre, he trobat amb una fantàstica història, de poder, diners, corrupció i generositat que compartiré amb vosaltres, alhora que li agrairé a Dolors el seu mecenatge.

Mecenes es va fer ric. L’enriquiment va lligat al fet que en un moment determinat de la seua vida va administrar, no únicament la ciutat de Roma, sinó tota Itàlia, i va acumular una funció i poder semblant al dels emperadors. Que s’enriquira per exercir el poder, no sembla massa diferent al que ara passa. Ara bé, el fet que robara als seus conciutadans en l’any 63 a C fa que m’ho mire amb més serenitat, la que proporcionen els anys, 2076 . Si els delictes fiscals caduquen als 5 anys, imagineu-vos com deuen estar de caducats els seus!!! Barcenas, Urdangarin, Ana Mato, Sepulveda, Camps, Rita i tutti quanti, uns imitadors de Mecenas? Al final resulta que li hauré de donar la raó a ma mare, que insisitia sempre en què “Els diners per on passen, banyen”.

Ara bé, la simpatia pel personatge comença pel cognom amb què el coneixem, perquè Mecenes, és un cognom i sembla que Gai Cilni n’és el nom. Perdó, però és així. I ves per on, les dones guanyem, millor dit, guanyàvem allà pels anys en què Crist no havia nascut. Seria, per això! Però també podria ser perquè Gallardon tampoc no havia nascut. Reprenc el fil, per explicar-vos per què dic el que dic. Mecenes, és d’origen etrusc i s’ha consevat i trasmés perquè en etrusc el cognom que es quedava el llinatge era el de les mares. Visca etrúria!. I encara afegiré, que el nom corresponia al d’una comarca on produïen vi, i just pel tipus de vi, eren coneguts: “vina maeccnatiana”. Mireu com, en conéixer en detall les coses, tot pren un altre aire. Per exemple, la dita de “Viva el vino y las mujeres”, traslladada a una societat etrusca, s’assemblaria més a un eslógan comercial que a una rància cançò predemocràtica.

Ara bé, entre aquella societat tan romana, amb assemblees als carrers, i senadors togats practicant una noble oratòria, i la nostra, han passat molts anys i han passat moltes coses, que diria el poeta Estellés. D’acord que Mecenes va robar, però en deixar el govern de la ciutat i l’Imperi es va retirar a una vil·la i va compartir el que tenia amb els virtuosi de Roma: Virgili, Horaci, Séneca o Plutarc. Va ser tan generós i tan hospita·lari amb els poetes i els artistes que es va convertir en paradigma de la protecció de les lletres. I aquell cognom matern lligat a les dones, a la terra i al vi, va canviar el seu significat original, per arribar a transformar-se en el substantiu, Mecenatge, definit com la protecció generosa a empreses culturals o benèfiques.

I ací és on veiem, i ens dolen, les grans diferències entre els governants corruptes del 76 aC i els nostres, del 2013, amb crist a punt de tornar a governar. Perquè ara es malgasten el que ens han robat única i exclusivament en ells, o elles, i les seus famílies, dilapidant així, uns diners que són de tots i totes. però que, en usar-los únicament per al propi plaer, intrascedent, mor en el mateix moment en que s’usa “Bufes de pato, tot aire”, com explicava el prudent Eiximenis de la vanitat de Vicent Ferrer. 


I mentre els nostres “robadors” s’ho posen tot damunt, la cultura, els i les poetes, els artistes, les persones dedicades a pintar, a crear o a pensar, es queden sense subvencions, locals, programes de televisió o beques. L’Estat, en mans de la dreta, no té diners per a la protecció de la cultura,i en prescindeix tant com pot. Els nostres “Mecenes”, que han amassat fortunes robant-nos, les amaguen lluny de nosaltres per a malgastar-se-les en potingues per al cutis, que al remat, no els farà més joves ni més bells. I no sé que em fa més ràbia, si l’engany, l’egoisme o el balafiament de la “cosa nostra” o era de la “res nostra”?. Encara com sempre queda qui té vocació d’autèntic mecenatge i no “roba” per a exercir-lo.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…