Passa al contingut principal

EnverSem-nos!!! Carcaixent 8 de juny: festa, festival, festivitat...i carícia!




“Tal com estan les coses, la rebel·lia és una obligació”, són paraules acabades de coure que vaig sentir anit en la conferència de Francesco Tonucci a Sueca. Parlava de l’escola, els detalls ja vos els ho en un altre post. 

Ara, però, vull convidar-vos a la rebel·lió poètica, a la rebel·lia de l’art al carrer i compartit. Popular i viu. Festa i carícia. Que els temps, ho exigeixen i tot va parell. Perquè això mateix crec que és el que proposen les persones que han organitzat el sarau de dissabte 8 de juny a Carcaixent. Li diuen de mil maneres, han començat per la segona edició, han fet participar poetes, músics, artistes plàstics, hòmens i dones, i han reviscut l’oralitat i la poesia recitada i/o cantada. Jo no sé què farem, però ho farem!!! 


Participe com a poeta, en un Cercaversos de barra, amb un grup de companyes i companys de la Col·lecció Mil poetes  i un país, de Germania. I encara que no en serem mil, segur que mourem “escama” com si, sí. Per a que pugau anar EnverSant-vos, terme que crec que meréix progressar com el festival, vos deixe una brevíssima mostra dels versos de les i dels poetes, dels que valen per mil i estan antologades en Estels de paper de Germania.


EnverSada, estic! I tu?

...I renàixer després embriagat de vida
i de noms per a parets, cada dia, com un deure...
S. Lauder

...estic content
però no tant
estic, estic, estic...
al costat d’un altre
però no tant.
Pep Alfonso

...Es crema el meu país
i se m’acaba la metàfora
no se m’apaga la veu però
Alba Alvárez


...Potser
hauria d’emmudir,
anestesiar-me els dits
clausurar pensaments
i tirar l’abecedari al fem...
Xelo Llopis

no hi ha escapatòria
paraules insegures
profunda tristesa
després de tanta estima...
Miquel Català

Però s’acosta  a l’orella en silenci.
La paraula s’allunya i acarona
l’enyor del temps. L’últim vers serà vida...
Enric Sanç

...Els verbs només ho eren fugaçment,
un article no sempre acompanyava el seu nom.
Mai, però, es desanimà,
assajava, inventava...i
un dia construí una frase amb sentit...

Rosa Roig

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f