I trenta anys després, teixim (més) revoltes



En abril de 2010 li enviava el text que vaig donar per bo a Eduard Ramirez Comeig. M'havien embolicat en un projecte, a través de Marc Candela, i la "gent jove" m'havia obligat a escriure sobre una part de la meua vida que tenia quasi oblidada. A finals de juny d'enguany,  després d'haver criticat el primer títol suggerit per al famós llibre, intercanviava  una conversa "digital" amb Eduard,18 entrades al mail en són testimoni, i acabàvem per suggerir-configurar-crear un nou títol per a la història del BEA. Havíem parlat de Pink Floid, de rajoles, murs, èpica, lírica, institució, revolta...i acció.

Diré ací, públicament que li agraïsc a Eduard Ramírez, i a Marc Candela, que em punxaren per a escriure. M'he divertit i he participat en un gran treball sobre la democràcia. Dimecres aniré a tocar el llibre, estic esperant tres anys. Però, tot el que val, costa!!!

"La passió de la innocència", és el títol de la meua col·laboració. Us reproduisc el final:

"Mai he tornat a viure un debat amb la urgència i la intensitat d'aquell, amb un resultat tan esperançador, i que quedà imprés per al futur, de la mà periodística d'un bon amic, Manuel Muñoz:
“Ramón Lapiedra, nacionalista de izquierdas, nuevo rector de la Universidad de Valencia
Valencia - 25/05/1984 

Ramón Lapiedra, catedrático de Física de la facultad de Matemáticas, de 43 años de edad, resultó ayer elegido rector de la Universidad Literaria de Valencia, al obtener mayoría absoluta en la segunda vuelta de las elecciones. Lapiedra era el candidato del Bloc Progressista, nacionalista de izquierdas…”

Jo, ara mateix, en tinc 51 i dijous passat encara torní a fer vaga contra la nova llei d'educació, i aní de manifestació, i huí se m'ha fet agre l'esmorzar en sentir que la religió també serà obligatòria en batxillerat. Açò no s'acaba mai!