Anit vam celebrar la vespra de Sant Valentí, ja havia avisat que segons Riquer el sant té antiguitat en les terres de parla catalana, des dels trobadors, com a mínim. En companyia d'artistes i llibreteres, gent sensible i creativa, vam passar des de la mistela a l'anís, en rotllet; des de la crítica amable a la música emocionada; des de la fredor dels inicis al calor de les veus. I vam aconseguir que el Joc, inicialment, de dos -Manola Roig, Alba Fluixà, Lluís Roda i Enric Casado- acabara sent el joc de totes i tots.
En el Seís Doble recullen la crònica de l'acte, amb unes fotos magnífiques de Hayak i un audio complet per a qui tinga la paciència o les ganes de sentir-nos.
Entrada destacada
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada