Passa al contingut principal

Joc de dos per Sant Valentí: qui no fa la vespra, no fa la festa




...
amors me punch e desirs ma flagelha,
temps ho requer e raysos m’o cosselha
que’s en chantan vostra lausor expanda
en cest gay jorn del proz sant Valenti,
...
Li auzelhet vey que per semblan festa 
Ménon gran joy pels prats i pels boscatges 
Per fin’amors qui.ls dona gays coratges 
De dos en dos, que-z us no se n’arresta...

Explica Martí de Riquer, savi entre savis, que el poeta Pardo abans del 1420 va escriure uns versos dedicats a una dama, als ocells i la primavera que constitueixen una de les més antigues manifestacions de la festa dels enamorats dedicada a Sant Valentí en les terres de la Corona Catalano-Aragonesa. Afegeix Riquer que el poeta Pardo podria ser el sobrenom d’un governador del Regne de València, de nom Aznar Pardo de la Casta, o potser millor el seu fill, que enviat per la Corona a França, va escriure a Alfons el Magnànim una detallada i literària visió de les jornades sagnats que va viure a París amb l’entrada dels borgonyons en la primavera del 1418. Sang i sexe de la mà del mateix poeta. 

Sant Valentí, una festa que celebra el principi de la primavera en febrer, un sant entranyable que mira com els “auzelhets” van de “dos en dos”i que  a més a més ha resultat de vincle valencià i tradició catalana. Una tradició que fa temps vam perdre, i ara hem recuperat de la mà del món més comercial i anglosaxó, no sé si perquè es va fer més famosa la cançó de Saint Valentine’s day, que canta Ofèlia al Hamlet de Shakespeare que la del poeta nostrat.

En tot cas, nosaltres enguany recuperarem una tradició que en el segle XVII provocà l’oposició de l’església que la titllà de pagana i celebrarem la vespra de Sant Valentí, amb poesia i bona companyia. Com els ocellets del poeta Pardo, que es mouen de dos en dos, el 13 de febrer saludarem l’inici de la primavera a la llibreria d’Alzira, Trentacinc Formiguetes i presentarem Joc de dos. Lluís Roda i Manola Roig, Alba Fluixà i Enric Casado intervindran en “cest gay jorn del proz sant Valentí”, perquè com diu la tradició més assenyada i popular, qui no fa la vespra no fa la festa. També en Sant Valentí.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f