La Sexducció de la Falla Corea de Gandia




De menuda ma mare, com totes les mares dels anys 60, va voler vestir-me de fallera. I ho va fer. Vaig fer el mico, amb pocs anys, dalt d'unes sabates de taló i calces caient just el temps perquè mon pare, una fuster reconvertit en artista faller de jovenet, estrenara la càmera. Quan vingué allò de dur a la xiqueta a la falla, la xiqueta esclatà a plorar perquè no podia amb la traca. Van haver uns quants intents, cap reeixit. I des d'aleshores fins ara, la meua relació amb les falles ha estat d'indiferència, bàsicament. L'olor a pòlvora i els trons de la mascleta, em recorden a mon pare. El foc, i l'estoreta velleta de Sant Josep, també.

M'he fet major i en compte de vestir-me de fallera, m'han demanat -m'ho demanà Lluís Roda - que em despullara. Millor dit, que despullara uns personatges per a al Llibret de la Falla Corea de Gandia. Ho he fet. I, sembla que, la traca que han muntat amb el Sexduïdes i Sexduïts, se sentirà més que la mascletada del dia Sant Josep. De moment, podeu acudir divendres a Ca Revolta i escoltar a les 52 persones que han participat del repte literari.


Vídeo de la presentació del Llibret