Com cada any participem en una iniciativa que ens motiva i ens agrada especialment perquè fa córrer la poesia com la traca de les mascletades i fa fum i fa tro i fa festa...Enguany hem tardat a penjar el post perquè estem embolicades en la presentació divendres 21 del nostre llibre, publicat per Edicions 96, de rondalles Animals de séquia, en el qual convertim el paisatge de l'arròs, la séquia i el Xúquer en emoció. Ai!!!
El poeta que hem triat és suecà i acaba de deixar que li publiquen el text definitiu, La imatge, de Josep Palàcios comença així " De fet, aquest llibre no tenia encara títol, quan el vaig començar, al contrari dels meus altres llibres. Vull dir, aquests plecs de paper plens de lletres, aqueixa matèria tan partidària del foc, relligats per l'esquerra si els mires des de davant i per la dreta si ho fas per darrere."
Us he triat per a l'ocasió dos o tres "Dístics morals". Pareu atenció.
La inspiració
El primer vers, quan són els déus qui el donen,
és una trampa per dur-te on no vols.
Els qui escriuen
Faran igual que els déus: crearan mons
per a poder matar-hi impunement.
Doble condició
Davall un mot precís jau la insurgència;
cridat amb passió, pot desvetllar-la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada