Vés al contingut principal

Mercé Rodoreda i la Pasqua Republicana

Estic de vacances pagades. Me les he guanyades. Però em fot que siga la Pasqua, una celebració lligada a l’església, qui les decore. Així que jo me les pintaré de colors republicans i de paraules alliberadores. La República i la Rodoreda lligades en la meua memòria i a les meues vacances.

El 14 d’abril de 1931 celebràvem la proclamació de la II República, que obrí un període d’esperança i de canvi. El 13 d’abril de 1983 va morir Mercé Rodoreda, i ens quedà la seua obra. L’escriptora, exiliada l’any 39, va viure l’esclat i l’atac a la II República, i com tantes altres persones va passar mitja vida allunyada de la seua terra i de la seua llengua, però ens deixà l’esperança que es crea amb les paraules. Des de l’exili imposat per la Dictadura, i també des de l’exili interior i l’aïllament en què visqué ens ensenyà que n’hi ha coses que quan les diem en veu baixa es senten més i són per a sempre.

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen. I cada vegada els estrene, com diuen que s’estrenen les peces de roba el Diumenge de Rams.

He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps.  En canvi Els viatges, els va escriure en un sospir. Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats i espere que també ho siga el vostre, a partir d’ara.

He triat per a la Pasqua de 2014 un fragment del “Viatge al poble de les iaies teixidores”, viatjar així sempre és recomanable.  Jo me n’hi vaig, veniu? 


“Treballen tot l’any. Entren en el tancat a l’estiu a les ser del matí i en el cobert a l’hivern a les vuit, també, del matí. Tant a l’estiu com a l’hivern surten de la feina teixidora a entrada de fosc...No paren. De vegades, no sempre, s’expliquen històries: de l’home que s’empassava flames. De l’home que va cridar el llamp i el llamp va acudir i va dir-li que no el volia matar perquè no era digne de morir pel foc. La de la dona que escombrava sense parar la casa, l’hort i l’eixida, amb una escombra de bruc. La de la nena que va néixer amb dues agulles de fer mitja retratades en les ninetes dels ulls...Riuen molt però quietones. No aixequen el cap de la feina tot i que saben teixir sense mira les agulles i gairebé sense comptar els punts de tanta pràctica que tenen. Totes són iguals: cabells blancs pentinats enrera, castanyeta al clatell, ulleres a mig nas, boca de llavis prims....Quan es passa a vora del tancat o del cobert, el crec-crec de les agulles de fer mitja alegra el cor. Quan la més vella es mor de seguida la substitueixen per una de més jove. L’enterren sense plorar. I damunt de la tomba, totes les tombes estan inclinades a sol ixent, hi deixen una corona de coronundus i un ram d’agulles de fer mitja de metall lluent. Perquè duri.”

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…