Dones, veu i pell a la Fira del Llibre de València 2014

Divendres vam fer el que havíem promés i vam portar la nostra pell i les nostres veus i poemes a la Fira del Llibre. Només ens han guiat la voluntat de fer-nos sentir també allí, dones que han escrit i escriuen en valencià. I que tenen i concentren totes les dificultats de la condició de ser dona, de ser de la part més "marginal" d'una cultura minoritzada i una llengua "poc oficial" i de parlar del que el seu cos els demana. Però la Llibreria Trentacinc Formiguetes, que també les dones condueixen, ens animà a participar. I la Fira, ens deixà la seua plataforma. Molt bé!

Només hem d'afegir la voluntat i la generositat de les persones que vam deixar que no ens vencera la vergonya ni la por al ridícul i vam escampar versos de dones, amb veu de dones i guitarra. Un plaer! Alba Fluixà, poeta i artista; Maria Calvo, escriptora; Xelo Llòpis, poeta; Bàrbara Torres, escriptora i poeta; Manola Roig, artista i rapsoda, Enric Casado, compositor i guitarrista i jo mateixa, Rosa Roig, escriptora tardana i dona desinqueta.

Només puc agrair-los que  repongueren a la meua proposta amb les paraules del poema, perquè crec en elles i en la seua força.

Les meues dones

No volia ser dona, i en canvi,

no havia sabut ser res més que això:

una dona.

Una dona com les altres,

com les que patixen,

com les que estimen,

com les que veuen i diuen,

com les que veuen i no diuen,

com les malaltes,

com les mutilades i les manipulades,

com les vençudes, les enganyades,

com les que parlen,

com les que callen,

com les que corren i no descansen,

com les de sempre,

com les invisibles...

En definitiva, una dona,

com totes,

viva i per sempre.