Passa al contingut principal

Dones,3 - Justícia, 0

Encara que el tema del qual m’interessa parlar és la violació per tradició, aprofite per protestar, -molt i molt!-indignada pel fet que les dones només som protagonistes de notícies si som víctimes de violència de gènere. Que el periodisme no sap construir titulars amb un altre subjecte?? Una dona violada és la notícia, o que exisitisca un grup d’energúmens que diuen que són la justícia i l’exerceixen contra una persona i la seua intimitat???


, en el este de la India, informó hoy a Efe una fuente oficial....El consejo -"panchayat" (un sistema de justicia paralela)- sentenció que la hermana del agresor fuese violada por el marido de la mujer agredida, de acuerdo con la fuente...En enero una mujer fue violada por diez miembros de un consejo tribal como castigo por mantener una relación con un hombre de otra localidad en un pueblo del este de la India”

Algú podria pensar que eixes coses només passen en la Índia, però no. El 5 de febrer els catòlics fan festa a santa Àgueda, protectora de les dones, a la qual prostituiren, li tallaren els pits i la socarraren a la brasa per defensar la virgnitat, explica la doctrina. Perquè va dir que NO!, diria jo. En tot cas, víctima dels hòmens i dels seus dogmes. Com els de sant Pau, que creu en els necessaris correctius per a les dones: en "A la mujer no le permito enseñar, ni dominar sobre el marido, sino estar en silencio. Porque Adan fue formado el primero, Eva después. Y Adan no fue engañado, sino que la mujer fue engañada en la transgresión. Se salvará, no obstante, por la crianza de los hijos, si persevera en la fe, y caridad…” Primera carta a Timoteu (2:11-15)

I com hui demanem justícia, de passada a vore si algú processa el Déu dels cristians, perquè trià com a càstig per al rei David, la violació de la seua filla. A Tamar la violà el seu germanastre per “ordre de Déu”. I sabeu per què havien de castigar el rei? Perquè havia manat matar l’home de Betsabé, la dona de la qual va abusar el propi rei i a la qual es volia quedar en propietat. A que la cosa té collons? I per si penseu que entre les paraules de la Bíblia i la nostra moderníssima societat del segle XXI n´hi ha una gran distància vos recorde les paraules del cardenal Cañizares, que afirmava que era pitjor avortar que l’abús de menors; o les de Rouco:" Una revista del Arzobispado de Madrid, presidido por el cardenal Antonio María Rouco Varela, sugiere que la violación podría no ser un delito". 


La violació ni pecat, ni delicte, només una arma de la justícia  “dels hòmens o dels deus” contra les dones, que han de callar, perquè són culpables. Deixar-se mutilar perquè és necessari. I deixar-se violar perquè els hòmens ho necessiten, per a fer justícia. Per a les dones, silenci, obediència, sotmetiment, dolor, vergonya. Per als seues botxins, impunitat, comprensió, poder i la paraula. Ara, o fa mil anys. A Catània, a Egipte, a Sud-àfrica, o al poble del costat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f