Vés al contingut principal

Ens riem amb les dones turques, sense por


Manola Roig i Rosa Roig, autores del blog, es riuen amb les dones turques. Foto: V. Ferri

Abans de tancar per vacances volem riure’ns amb les dones turques, les que han resistit i s’han manifestat contra les declaracions d’un home, que des des del poder, des de la trona, ha indicat que les dones no s’haurien de riure. No m’estranya gens que se’ns prohibisca riure, ja fa temps que sé que riure’s és una activitat subversiva, i per això mateix, recomanable. Molt!

Féu-ho rigueu-vos de tot, de vosaltres mateixa, de les vostres penes i limitacions, de les vostres habilitats i manies. Però sobretot rieu-vos del que diuen ells de vosaltres, nosaltres. Rieu tan fort que caiga la pols dels textos dels nostres amics poderosos i savis, ministres, cardenals, vice-ministres, papes, jutges, reis o filòsofs. Que tremole la terra i els temples, i que les pedres de la presó que des de fa milers d’anys els hòmens poderosos construeixen per a nosaltres, es baden.

Rieu de l’afirmació del Vice-Primer ministre turc Arinç, quan indica que hem de ser castes i no riure’ns en públic, perquè és incitació, perquè és haram i està prohibit per Al·là. Alerta, però, rieu-vos també de Sant Agustí, savi cristià-parenostre que està en el cel-- que afirmava que  “Les dones no han de ser il·luminades ni educades de cap manera. De fet, haurien d’ésser segregades, ja que són la causa d’insidioses i involuntàries ereccions en els hòmens sants”. Els hòmens turcs perden el cap pel riure, però en el cas dels cristians ni això necessiten per a ereccionar-se. Quanta debilitat corporal, i quanta incontinència verbal! 

I si Arinç es pregunta per les dones castes i sotmeses "¿Dónde están nuestras jóvenes, suavemente sonrojadas, bajando su cabeza y apartando la mirada cuando se les mira a los ojos, volviéndose un símbolo de castidad?" pot buscar resposta en la paraula del filòsof, que també brega per una dona així: "La primera i més important qualitat d'una dona és la dolçor (...) Ha d'aprendre a sotmetre's sense queixar-se al tractament injust i les ofenses del seu marit.", Rousseau el 1762.

Sembla que també és haram l’ús del mòbil, perquè les dones xarren i xarren sense sentit. Per això, un últim consell, useu el mòbil per a comentar les paraules del turc i per a recordar la trama de la famosa novel·la d’Umberto Eco  El nom de la rosa, que narra els assessinats en un monestir benedictí al segle XIV provocats per l’intent d’amagar un suposat tractat d’Aristòtil sobre el riure.

Vos deixe les paraules que intercanvien el protagonista, Guillem, i l’autor dels crim, el monjo Jordi que volia impedir que el llibre circulara, en castellà perquè és la versió que tinc:

“ --Pero ahora dime... ¿por qué? ¿Por qué quisiste proteger este libro más que tantos otros?...por las páginas de este libro llegaste al crimen....

--- ...Cada palabra del Filósofo...ha trastocado la imagen del mundo. Però aún no habia llegado a trastocar la imagen de Dios....

--Però, ¿ por qué temes tanto a este discurso sobre la risa? No eliminas la risa eliminando el libro.

--No, sin duda...pero aquí, aquí.. se invierte la función de la risa, se la eleva a arte...La risa libera al aldeano del miedo al diablo..este libro podria enseñar que liberarse del miedo al diablo es un acto de sabiduria...de este libro podria surgir la nueva y destructiva aspiración a destruir la muerte a traves de la emancipación del miedo. ¿Y que seríamos nosotros, criaturas pecadoras, sin el miedo, tal vez el más propicio y afectuoso de los dones divinos?”


Fa temps que som sàvies i no li tenim por al diable, ni a déu, i que no necessitem el seu afecte, i vosaltres? Allibereu-vos,  rieu-vos! Si pot ser,  molt! Nosaltres ja ho hem fet. 









Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…