Passa al contingut principal

Lluna plena ( de mosquits)

La poesia i els tòpics no m'acompanyen enguany, quan la lluna mès s' acosta i més brilla i més gran és... segons la NASA una super lluna per al 10 d'agost. "El Observatorio Naval de los Estados Unidos dijo que la luna será 12% más grande y 30% más brillante de lo que fue en enero de 2014" Per què un fenomen astronòmic té tanta premsa? Chi lo sa? Esta nit ni escenes romàntiques, ni bellesa, ni remor d'aigua... la mosca negra, o el mosquit tigre o tots dos m' empenyen a l'interior de casa i m'aboquen a la televisió. Impossible veure la lluna plenna d 'agost, encara que siga un 12% més gran que en gener. Si mirar la lluna i les Persèides ens transporta a la part més salvatge i innocent d'una societat destructora d'entorns, els bitxets també són fills de la naturalesa i també són salvatges i autèntics. Si teniu la mala sort , com jo, que ni les cremes, ni els olis essencials d'espígol, ni l'homeopatia, impedix la picada, ni la bambolla, ho teniu clar. La lluna en la tele i la poesia en les mans! Feliç lluna d'agost! Jo ja la miraré en gener, quan no hi haja mosquits

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f