Vés al contingut principal

FACA per als Animals de séquia a Carcaixent


Demà, sense por, amollem els Animals de séquia en Carcaixent. La FACA ens espera. Festes alternatives per al Dosidos, el Iolflic, Dits de Pedra i totes les rondalles sobre les séquies que sabem. Canviem la terra d'arròs pels tarongers per contar-vos una part de les rondalles del llibre que té forma d'espectacle, com la que diu... "A ma iaia la blanca, que no havia tingut por d’amagar els fugitius i les dones rebels, li agradava contar-me mentre em pentinava de bon matí, al costat del pou, la rondalla de les  xiquetes que no sabien parlar. Ni sabien. Ni volien. Ni ho van intentar mai. El dit els servia i senyalar era suficient. I van viure bé, però van viure poc. El dia que per pur despiste caigueren a la séquia, el dit, els dits no les van salvar. Com jo tenia el cabell llar i rull, teníem temps per sentir també què li va passar al xiquet taronger, aquell que no sabia collir taronges, i que portaren al riu. Allí va veure els estranys, i atapeïts tarongers. S'abraçà al tronc d’un i va decidir que el silenci i el perfum d'aquell taronger era el que sempre havia buscat i s'hi quedà. En contar-li-ho a la mare ningú recordava exactament quin arbre acollí al menut. Ella sempre que arriba abril va al riu a buscar el fill i arriba a distingir un perfum quasi humà que li recorda el seu xiquet. Creu que és ell, però no saber-ho cert la matarà. Com poden els hòmens tindre tan poca memòria?

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…