Vés al contingut principal

Contra els nazis, encara: 70 anys sense Camps de concentració


Enguany no se’ns ha d’oblidar que es cumplixen 70 anys de l’alliberament de les víctimes de la crueldat dels nazis en els Camps de concentració. Tal dia com hui, però de l’any 1945 s’alliberava per les tropes soviètiques Auschwitz.

En maig farà 70 anys que alliberaren Ravensbrükc, que va ser el Camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany, a només 90 km de Berlin. Allí es torturaren aproximadament 132.000 dones i criatures, 20.000 homes i 1.000 joves, que van ser deportades al camp de concentració entre el 1939 i 1945.  

Segons l’enllaç que podeu consultar el “camp de mort va tenir una altra particularitat. Allà van tenir lloc alguns dels experiments mèdics més terribles de la història dels camps nazis. El grup de les anomenades "conilles" el formava 74 noies poloneses a qui el doctor del camp, Karl Gebhardt, va sotmetre a terribles operacions i que van portar a la mort a moltes d'elles. Amb la vida d'aquelles noies salvava la seva pròpia i es rehabilitava davant del Führer”. Crueldat sobre crueldat. I encara més, perquè també hi deportaven les “dones fòra de la llei”, les àries que no seguien la “norma del Reich”, i cite “L'Uckermark era una secció especial del camp on ingressaven les anomendes associals, noies alemanyes, de raça ària ¿pura i escollida segons el nazisme- però que no complien els requisits nacionalsocialistes: filles de mare soltera o pare alcohòlic, noies que no es volien inscriure a les Joventuts Hitlerianes, lesbianes, joves que es negaven a deixar la ciutat per anar a treballar al camp... 

Virtudes Cuevas, una suecana exemplar, una dona valenta i compromesa, que mai no va oblidar ni les seues conviccions ni al seu poble va passar per Ravensbrück. Havia estudiat de mestra, però acaba cuidant ferits en Madrid. Ja en França,va col·laborar amb la Resistència, la van detindre i la van deportar. Com tantíssima gent, Virtudes deportada, fugida, sense papers, era una víctima més de la Ley de Responsabilidades Políticas de 9 de febrero de 1939.

He trobat, i llegit, les memòries de Mercedes Núñez Targa, amb una vida semblant a la de la suecana Virtudes Cueva. Una mala informació m’ha fet comprar-les i llegir-les en castellà, encara que el text original està en català. Però, és igual, en Destinada al crematorio, he escoltat amb nitidesa la veu de la bondat, de la dignitat, i he comprés el seu patiment. Reproduisc en castellà el final del llibre, que és un nou principi per a Mercedes, i també per a Virtudes i per a totes, i tots, nosaltres: “Tengo que vencer el miedo a volver a la vida normal, aprender otra vez, com una chiquilla pequeña, los gestos sencillos: pagar el alquiler, ir a la panaderia a comprar el pan, saludar a un vecino; salir del gueto moral, del “yo ya no soy como los demás”, “los que no han estado en los campos no nos pueden comprender”. Y no decirse nunca “yo ya he hecho bastante; ahora que los jóvenes...”, sino darse a la vida completamente, andar siempre al lado de los que van adelante...”


I nosaltres hem de véncer la por a recordar a totes les víctimes i també a parlar d’elles, amb normalitat, però amb contundència. I entre totes les víctimes les 90 dones republicanes que van sobreviure als Camps de concentració alemanys, i una suecana, Virtudes Cuevas. El seu record és la nostra memòria, perquè encara ara hem de declarar clarament i amb contundència que estem contra contra el feixisme, sempre.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…