El regal de Vicenta Llorca i la Llum de la Falla Corea




Feia temps que no m'emocionaven tant unes paraules dites, com les que vaig viure en la presentació del llibre de la Falla Corea de Gandia. M'havien tornat a demanar una col·laboració i anàrem a veure el resultat d'enguany. Primer el ball d'una gitana-fallera i el crit a la Llum d'una veu trencada i colpidora que cantava la cançó  Llum, la cançó de la falla.

I després la fragilitat del cos de Vicenta Llorca que conté tota la força d'un objectiu comú, d'un treball il·lusionat i il·lusionador, d'una felicitat que s'encomana, escoltar-la, quasi sense veure-la perquè el faristol era massa alt i a ningú se li va ocórrer canviar-li'l, les paraules dibuixades per les mans de Vicenta van ser una descarrega de llum que em va deixar els sentits ben renovats, com després d'una autèntica i única emoció. No exagere. Ho promet.

Li vaig demanar les paraules per al blog, i ella amb la seua generositat i humiltat habitual me les ha regalades "Ara és teu", i com que és meu puc compartir-ho amb vosaltres. Tot, les paraules de Vicenta Llorca, una de les delegades del llibret d'enguany junt a Javier Alborch, autor de l'esplèndida portada, i Alberto de Sanfélix, Eva Gordillo, Elisa Vila, Lolin Serralta i Eduardo Montoro. El llibre i la cançó, vosaltres direu si no tinc raó.



"Sense llum no hi ha res, és el buit, la carència de tot, la no existència.
No és d'estranyar per tant que, donada la seua rellevància, l'ONU haja proclamat 2015 com Any Internacional de la Lllum i, un dels objectius i en el que ens hem basat, exactament el 6é, és donar a conéixer la profunda relació que existeix entre la llum, l'art i la cultura.

Per això vaig plantejar als companys de la delegació del llibre la idea i vam decidir que necessàriament el llibre havia d'estar protagonitzat per la llum, perquè es tracta d'un tema amb forta conexió amb el món faller. Amb el vist i plau del president, hem volgut adherir-nos a aquesta celebració per aportar el nostre granet d'arena a una temàtica d'abast universal, afegint a més uns components pròxims i locals.

La llum no és només un element natural sinó també un element cultural de primera línia. Sense llum no hi hauria art i convindreu amb mi,  que és un component fonamental de l'escriptura i per tant de la literatura. Hi pot haver un poema, una novel·la, una obra de teatre sense llums i ombres?
A més a més, com entendriem la festa de les falles, sense la llum celest del mes de març o sense la lluentor dels focs d'artifici, en les nits de falles?

Hem cercat autors, dissenyadors, col·laboradors, entitats, fotògrafs, il·lustradors, escriptors, artistes plàstics, guitarristes, cantaors, un trobador desvergonyit i una ballaora. Desinteresadament i amb molt de gust s'han posat al nostre abast. Pot ser que al llibre s'hi troben més de cent cinquanta persones implicades, unides pel propòsit únic i exclusiu de fer les coses ben fetes i, el que és millor, sense demanar res a canvi. Això diu clarament el tipus de persones nobles i generoses amb les que hem treballat. Moltes gràcies a totes i tots...!

Junts, plegats, com la llum que s'expandeix per la sala quan la encenem, ens hem trobat esguits, claror sobtada i la percepció de formes i colors que la fosca amagava.

L'olor intensa de la pólvora és amiga nostra. No sabem viure sense el fum acre dels trons i la llum enlluernadora dels esclafits. La vida  ens rescata amb la llum. Llum és vida que ens du de la mà, que ens condueix i ens mena pel camí de l'esperança.  Hem treballat dins el cos de la paciència i hem crescut com un cabell, desordenat, rull, aonat. Hem passat el pintò del temps, hem ordenat els textos, hem ordenat els camins i cercat la llum que ens havia d'il·luminar. A poquet a poquet hem fenyut la pasta, li hem posat el rent de la il·lusió i, finalment hem tancat la boca del forn. El resultat és LLUM, el llibre de la falla de Corea d'enguany.

En un punt, els xiquets s'han fet majors. Aviat sabran que darrere d'ells hi havia traca, fum i foc, que vivien amb l'ànima encesa i que es desfeien en plors quan la falla cremava. D'alguna manera els més menuts experimenten la sensació més intensament.  S'enlairen en núvols de cotò-en-pèl i veuen el món de colors pixelats. Són esponges receptores, els agrada la companyia i solen parlar com infants.
Tenen falla pròpia i explicació i textos i relats i poesies. Com vos podeu imaginar són paraules per a llegir i per a que les criatures les lligen amb veu alta i, per a que nosaltres, els escoltem. O per a que nosaltres, els llegim les històries, a la vora del llit.
"Els gran escriuen per als xiquets: llegir cerca la màgia de la llum"

Les falles m'atrapen la pell, de mica en mica omplin la pica dels somnis, per a mi, literaris. La festa dibuixa colors, els escriptors juguen amb les paraules, es pregunten pels temps, per la solitud, per la sal de les llàgrimes i pels records. Han de cloure el mur, cercar el paradís perdut, inspirar emocions, tendreses, relatar les passions i arribar al punt més feble del cor. De vegades fan riure, altres, plorar, altres pensar però sempre, somiar.  No són els nostres somnis, no escriuen com nosaltres ho  fariem, però bategem a toc de paraula, a toc de frase, a toc de sentiment.

Vint-i-tres escriptores i escriptors il·luminen esbossos originals devint-i-tres artistes fallers, amb la seua paraula. Obres d'art, rastre en dues dimensions dels monuments que foren o que seran, enteses en tota la seua capacitat de suggerència, en tota la seua dimensió artística. Al llibre de la llum, la imatge i el text ballen la dansa dels colors. Caminen sobre l'art, són funambulistes de la literatura. Creen i es recreen a partir tan sols de les emocions suscitades per la conjunció. El fruit obtingut no ha sigut casual: "Falles literàries", coneixien el concepte? Nosaltres el tenim!

La llum s'uneix a la natura en el llibre per a reivindicar el Paratge de l'Auir. Des dels muntanyassos de la platja, la mar es percep d'una altra manera, sembla més brava, més inmensa, més salvatge i més nostra. Hem caminat per la vora sota les carones de l'escuma, sense pensar en res...només en el llibre.
Puc assegurar-vos que la llum de l'Auir és la llum de Gandia. Val la pena acostar-se en aquests dies febrerals als borrons, en mànega curta si fa calor, ben abrigats si fa fred. Deixeu-vos anar com els grans d'arena que giren estibats dolçament per les ones. La sorra és daurada, el sustrat arenós, sec, solt, movedís, esgitat de salobre. Dit d'una altra manera, és un paisatge viu i canviant, com la vida, com la llum...És l'Auir, és nostre, i el volem lliure.


Sense llum per culpa vostra és el lema de la falla, generat perquè en un temps dolorós la llum era escasa i impossible d'aconseguir al barri. Passaren anys, de la foscor a la llum vam caminar per un camí de boira i reivindicacions. Un fil anava de paret a paret i una humil bombeta pretenia espantar la foscor. De sobte la nit va ser la meua aliada i de la fosca em vaig fer l'ama. Vingué la nit, la llum del carrer apenes donava per a no entropesar, anava distreta i en allargar la mà per obrir casa, moriren els darrers rajos vermells. La llum va vindre a buscar-nos un dia a l'hora del capvespre. Els carrers s'havien il·luminat. Una criatura havia fet diana en la luminària municipal. Es va fer la llum al barri, que creixia i creixia sense parar més enllà de la via.
Ha sigut l'ocasió per a traure a la llum les preocupacions, les persones, els  temps i els espais viscuts. I tot això ho hem fet entre tots, cadascú segons les seues possibiltats i a cadascú segons les seues necessitats: "Gènesi d'un barri: de la foscor a la llum"

A poc a poc, les reunions des de fa quasi un any, les paraules, els acords i desacords, el mail, el WhatsApp i carreres contra rellotge, han fet possible que, en uns minuts, els vostres dits toquen i palpen el paper, olguen la tinta fresca les narius, es recree la vista amb les il·lustracions plàstiques, que les lletres, els mots trobats, les frases i les històries us entren pels ulls.
I això és el que vull que feu, que mireu el llibre sense pressa, que el llegiu, que el gaudiu i que el feu vostre.

No cal que toquem amb un dit el cel per aconseguir l'impossible. Pedra a pedra, colze amb colze hem construit el llibre sobre la llum. La nit ens ha mostrat totes les cares, ens ha fet tastar la saba amarga del sèver, ens ha fet desvetlar els enigmes, en ocasions desfer entrebancs i finalment hem senyorejat els textos, les imatges, els sons d'un barri popular i al principi sense llum.

Aci teniu el llibre de la llum, com una metàfora del camí travessat des de la fosca a la claror."

Vicenta LLorca, 
Gandia, 13 de febrer de 2005
Any Internacional de la Llum