Passa al contingut principal

La Crida fallera de La dona que es rigué de Talleyrand




Veritat o no, diu la Vikipèdia sobre les falles que el nom ja existia en la València medieval, i que anomenava les " les torxes que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei en Jaume portaven falles per il·luminar-se." Estem quasi segures que les Donuetes eren portadores de torxes, però la història “oficial” la del rei i tutti quanti les ha bandejat. Com passa sempre que n’hi ha dones pel mig!  Si llegírem bé, i gosarem investigar trobaríem el rastre de les nostres amigues en les narracions de l’època. Ens consta que les Donuetes, valencianes de mena, porten al cor la festa de la traca i el foc i ens han arrossegat, a qui les coneixem a participar de ple en les falles d’enguany. 

La Comissió fallera de les Donuetes ha atorgat guardons, que demà es faran públics, i ha organitzat una autèntica ofrena que passeja per les llibreries de l'Horta i de València, les paraules i les imatges del llibre que recull les històries de les amigues i amics d’estes autèntiques patriotes. Els i les membres de la Comissió: Salvador Lauder i David Vidal, del Petit Editor; Núria Naval, soprano; Enric Casado, guitarra i veu; actors i actrius, Àngela Archer, Llum Ferrer, Rosa Serra, David Kimball i les autores Rosa Roig i Manola Roig acudiran demà a la llibreria La Traca de Benimaclet, per escoltar la Crida, del periodista i padrí Emili Piera.


Ahir, totes i tots a una veu cantàrem i llegírem, era en la Llibreria La Moixeranga de Paiporta, demà, divendres, podeu acompanyar-nos a la Llibreria La Traca de Benimaclet, i enmig dels masclets i la llum de les falles, cridar amb nosaltres: Visca València, Visca, visca, visca!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f