Manola Roig, un corrent d'aire fresc

M. Roig i D. Jimeno. Foto M. Calatayud
Fa pocs anys que Manola Roig va decidir mostrar en públic la seua obra, des del blog, des del paper, des de la paret, des de la xarxa. I es va decidir a participar en exposicions i a fer-ne ella sola, i a provar nous llenguatges visuals. Explicava ella "...no sé encara per què dibuixe, però he comprés que la meua vida ja no té sentit sense els dibuixos i les fotografies. M’ha costat 43 anys començar a assumir-ho, però ara ja no m’aturaré. He deixat de fugir i he decidit que no perd res per compartir amb qui vulga mirar el que faig."  

Ni aquest blog, ni els meus textos serien el que són sense Manol - la meua germana menuda-, sense els seus dibuixos, les seues fotografies, la seua sensibilitat, la seua mirada...ho explique sempre que puc: de menudes vam jugar poc, teníem interessos, gustos i manies ben diferents i una certa diferència de caràcter. Amb el temps, les alegries i les penes compartides- moltes, intenses, dures i entranyables- hem acabat per crear una complicitat i un llenguatge propi. De vegades en som una, i de vegades ens multipliquem. Jo estic ben orgullosa del que ella es capaç de fer, amb mi o sense mi.

En Febrer vam estar a la seu de la Intersindical Valenciana i Manola va fer la seua primera donació a una pinacoteca de l'obra D'esquena un gravat amb planxa de linoli de 2013, de la série Blanca, participant així d'una magnífica iniciativa que Dolors Jimeno, responsable dels Dimarts de la Intersindical explica així : "Intersindical Valenciana està en condicions de crear una pinacoteca en la seu de València. Ha arribat el moment d’acceptar l’oferiment que moltes i molts dels artistes que heu participat en les nostres exposicions ens heu fet... Més endavant, cap a l’hivern, organitzarem una exposició per a donar a conèixer els fons, que, posteriorment, es mostraran de manera permanent en un altre espai de la seu. "


En la inauguració de l'exposició D'Ones i corbes, Macu Gimeno, una bona amiga i companya de projectes, deia de l'artista: "Li agrada dibuixar amb llapis i pintar amb colorins. Les ceres i la seua textura l’apassionen. Dibuixa i prou, perd el món de vista. La ceràmica, el fang, vore créixer formes d’un material tan bast com la terra i l’aigua, i embrutar-se les mans també s’entusiasmen...  Hui estic especialment nerviosa. Hui el repte és molt gran. Presentar l’obra de Manola Roig, dona, compromesa, artista, estimada, admirada. Els seus dibuixos arribaren a mi com un corrent d’aire fresc."

Així, com un corrent d'aire fresc ens arriba l'art de Manola, un corrent que ens obliga a respirar profundament i retrobar la força per mirar el món de front i sense por. Un corrent d'aire fresc.


Nota final: Si voleu sentir l'artista podeu escoltar aquesta entrevista al programa Calidoscopi de SuecaTV https://vimeo.com/67386459

Entrades populars