Vés al contingut principal

Manola Roig, un corrent d'aire fresc

M. Roig i D. Jimeno. Foto M. Calatayud
Fa pocs anys que Manola Roig va decidir mostrar en públic la seua obra, des del blog, des del paper, des de la paret, des de la xarxa. I es va decidir a participar en exposicions i a fer-ne ella sola, i a provar nous llenguatges visuals. Explicava ella "...no sé encara per què dibuixe, però he comprés que la meua vida ja no té sentit sense els dibuixos i les fotografies. M’ha costat 43 anys començar a assumir-ho, però ara ja no m’aturaré. He deixat de fugir i he decidit que no perd res per compartir amb qui vulga mirar el que faig."  

Ni aquest blog, ni els meus textos serien el que són sense Manol - la meua germana menuda-, sense els seus dibuixos, les seues fotografies, la seua sensibilitat, la seua mirada...ho explique sempre que puc: de menudes vam jugar poc, teníem interessos, gustos i manies ben diferents i una certa diferència de caràcter. Amb el temps, les alegries i les penes compartides- moltes, intenses, dures i entranyables- hem acabat per crear una complicitat i un llenguatge propi. De vegades en som una, i de vegades ens multipliquem. Jo estic ben orgullosa del que ella es capaç de fer, amb mi o sense mi.

En Febrer vam estar a la seu de la Intersindical Valenciana i Manola va fer la seua primera donació a una pinacoteca de l'obra D'esquena un gravat amb planxa de linoli de 2013, de la série Blanca, participant així d'una magnífica iniciativa que Dolors Jimeno, responsable dels Dimarts de la Intersindical explica així : "Intersindical Valenciana està en condicions de crear una pinacoteca en la seu de València. Ha arribat el moment d’acceptar l’oferiment que moltes i molts dels artistes que heu participat en les nostres exposicions ens heu fet... Més endavant, cap a l’hivern, organitzarem una exposició per a donar a conèixer els fons, que, posteriorment, es mostraran de manera permanent en un altre espai de la seu. "


En la inauguració de l'exposició D'Ones i corbes, Macu Gimeno, una bona amiga i companya de projectes, deia de l'artista: "Li agrada dibuixar amb llapis i pintar amb colorins. Les ceres i la seua textura l’apassionen. Dibuixa i prou, perd el món de vista. La ceràmica, el fang, vore créixer formes d’un material tan bast com la terra i l’aigua, i embrutar-se les mans també s’entusiasmen...  Hui estic especialment nerviosa. Hui el repte és molt gran. Presentar l’obra de Manola Roig, dona, compromesa, artista, estimada, admirada. Els seus dibuixos arribaren a mi com un corrent d’aire fresc."

Així, com un corrent d'aire fresc ens arriba l'art de Manola, un corrent que ens obliga a respirar profundament i retrobar la força per mirar el món de front i sense por. Un corrent d'aire fresc.


Nota final: Si voleu sentir l'artista podeu escoltar aquesta entrevista al programa Calidoscopi de SuecaTV https://vimeo.com/67386459

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…