Les Magues de Gener al sopar de l'AELC al Micalet

Donuetes al balcó, en defensa de les Magues de Gener
De ma mare vaig aprendre que no importa què diguen de tu, ni qui et critique, has de fer el que cregues sense por. I de Virginia Wolf, sempre tinc present les paraules que transcric “ les dones, des del començament fins a l’actualitat han dut al món la població de tot l’univers. Aquesta ocupació els ha consumit molt de temps i energies... les dones poden continuar millorant la seua situació... Però no fa falta només educació, sinó que les dones siguen lliures per experimentar; que discrepen sense por dels hòmens i expressen obertament les seues discrepàncies; que tota activitat intel·lectual siga promoguda, de tal manera que sempre hi haja un nucli de dones que pensen, inventen, imaginen i creen amb tanta llibertat com els hòmens, i amb tan poca por a fer el ridícul.”

I és així, com amb tant llibertat i tan poca por al ridícul, com tenen els hòmens; i amb la inestimable companyia d’un nucli fantàstic de dones, algunes vives --Llum Fos, Manola Roig, Cristina Escriva-- i d’altres formant part de la història-- Maria Beneyto, Carmelina Sànchez-Cutillas, Rosa Ballester--, pensadores, artistes i creadores em vaig decidir a representar a la Igualtat, amb la companyia còmplice i estreta de la Llibertat -- Manola Roig-- i la Fraternitat --Llum Fos. Totes tres, Magues de Gener, creades per la voluntat, el compromís  i la passió de Cristina Escriva i la Societat Coral El Micalet. 

Quan Dorothy Buxton i Eglantyne Jebb  treballaren per convertir la Declaració de Ginebra sobre els Drets de l’Infant en la primera intervenció a favor del reconeixement dels drets de la Infantesa, i l’obligació de les persones adultes amb ella, no imaginaven que el seu missatge acabaria el 3 de gener del 2016 en el balcó de la ciutat de València. Ni tampoc imaginaven quina seria la brutal i violenta reacció de la dreta valenciana, a un fet innocent i a unes poques paraules de tres dones que pujaren a un balcó.

“Patochada; espectaculo burlesco y provocador; prostitutas de un western; escenificación de una burla; espectàculo lamentable; magas Pop; todo vale para subirse a una carroza; efecto Pedroche—la presentadora de les Campanades i el vestit inexistent—; cabareteras de la huerta; asomadas al balcon mientras enseñan el suyo; mamarrachos meloneros; producto fresco; mama chicho de Ribó; chusmerio; chiste; pelicula de terror; reinas de carnaval; gordas; ridículas; pallasas tendenciosa; tiorras; cortesanas; brujas; putas.” 

Amb aquestes paraules i expressions s’expressaren en públic, durant més d’una setmana i sense que haja tingut cap conseqüència política, dones i hòmens, del Partit Popular, amb càrrecs orgànics i institucionals. Persones públiques que representen un sistema democràtic i per tant, també a les dones que en formem part. S’afegiren també periodistes i columnistes, que seguiren i amplificaren la consigna, que a les poques hores d’acabada la Festa de la Infantesa, va llançar Isabel Bonig, presidenta del PP Comunitat Valenciana i diputada a les Corts valencianes. Les Corts que ens representen i han de respectar i fer respectar la llei; diputades i diputats que han de ser models de conducta per transmetre els valors de la democràcia: igualtat, llibertat i fraternitat-sororitat.

Entre els noms dels autors i autores dels insults a les Magues de Gener, que seguiren la consigna del PP valencià —el del cas Taula, Noos, Imelsa,  el de Rus, Grau, Fabra i Rita—, trobem l’ex-regidor i ara diputat autonòmic, Miguel Domínguez; la diputada al Congrés espanyol, Marta Torrado, autora de la manipulació d’una imatge amb menors; Ricardo Bellveser, poeta, membre del Consell Valencià de Cultura i articulista en El Mundo; Ismael López Martín; Alfonso Rojo, periodista i responsable de El Periodista Digital; Pedro Narváez, columnista de La Razón; Félix Crespo, vicesecretari d’Estudios y Programas del PP de Valencia; Luis Santamaría, vicesecretario de Ideas, Principios y Valores del PP regional; i Beatriz Simón, regidora —o ex-regidora, no estic massa segura, ara—en l’Ajuntament de València.    

Cadascuna de les paraules que es llançaren contra nosaltres són un acte de violència, exercit en públic i per persones públiques. I és violència de gènere en la vida pública. Perquè la de gènere és la violència exercida sobre les dones pel fet de ser-ho, tal com la defineix la ONU en la Conferència Mundial de Beijin en 1995, i és una violació dels Drets Humans. L’Estat Espanyol, que ratificà el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica, ha suspés en igualtat de gènere. S’explica en un informe de la ONU. Que un estat governat pel PP suspenga en matèria d’igualtat no crec que ens extranye. No, si sentim què diuen. No, si sentim amb quina impunitat ho diuen. I amb quina lleugeresa. 

En el Maria Moliner vaig trobar aquesta definició del verb Prostituir, en castellà, perquè és la llengua dels insults a les magues, que reproduisc literalment, perquè descriu amb una finesa impossible de repetir, l’actitud de bona part de les veus que usaren l’insult contra nosaltres, els nostres cossos i les nostres paraules. Segons el DUE, prostituir és “ Hacer alguien un empleo deshonroso de su cargo o autoridad; por ejemplo obteniendo provecho ilicito de ellos, o sirviendo intereses mezquinos”. I què és més mesquí que usar el cos de les dones com a territori de lluita política contra l’adversari? i de quina manera s’usa un càrrec amb menys honor que usant-lo contra tres ciutadanes que fan ús de la llibertat d’expressió?

A les magues ens ajuden totes les persones que creen bellesa i ens la ofereixen per poder-la compartir. Hem tardat molt en tornar, però en el camí hem escoltat moltes veus, també la dels poetes, que ens ajuden a escampar pel món el nostre missatge. Esta nit recordem la veu de Rosa Ballester, una artista amiga, que ens regalà unes bellíssimes paraules que un home savi , Àngel Gaos, li dedicà al nostre poble en l’any 1936:

“Si n’hi ha un poble en la terra que és necessàriament partidari de la Igualtat, la llibertat i la Fraternitat és València...una cultura de mars oberts, vital, matisada per mil tonalitats, que és llum i càntics a la vida” 
Com hem vist en les mil tonalitats en les persones que ens heu acompanyat en la Festa de les lletres. esta nit.


Les Magues de Gener agraïm als membres de l’Associació d’escriptors --i esperem que ben prompte d’escriptores-- en llengua catalana, que ens hageu convidat esta nit.  Hem vingut a trasmetre-vos un missatge col·laboratiu, solidari, perquè en som tres i ens complementem i sense el que signifiquem juntes no hi haurà progrés,
-- Jo, la Igualtat, vos convide a treballar per una vida justa i sense violència.
--Jo, la Fraternitat, la Sororitat,  sóc la humanitat en acció, i vos recomane que la solidaritat que ha fet avançar la humanitat, guie els vostres actes,
 --Jo, la Llibertat,  vos recorde que heu d’usar- la  en les vostres vides.
I ja sabeu: la màgia, com la vida, demana una forta dosi d’il·lusió, i de voluntat.
 Féu màgia! Felicitat i cultura 

Nota de les autores: Dimecres 24 de febrer vam estar en la Festa de les lletres organitzada per l'AELC a la Societat Coral El Micalet, ací hem reproduït el discurs escrit per mi i llegit per Igualtat, Llibertat i Fraternitat-Sororitat, les MAgues de Gener.






Entrades populars