"Viatge a Avinyó és un poemari dibuixat que et reconcilia amb la mort, la ‘inevitable’ per llei de vida, sí; una obra que en una primera lectura, ja des del magnífic pròleg de Vicenta Llorca, “t’ataranta, t’atabuixa i et fa perdre l’esma”, com deia Enric Valor en una rondalla referint-se a la boira, i molt convé, perquè mal senyal seria que un llibre que parla de mort i de vida et deixara indiferent. Viatge a Avinyó és un llibre que et sorprén i que t’enamora, un camí d’anada i tornada, dels extrems al centre, fent voltes per tortuoses senderes fins a pervenir-ne a les entranyes, al dedins de la caverna; un corprenedor viatge catàrtic del buit al renaixement, amb una privilegiada escorta: un gavadal de records cisellats en la pedra feta lletra, en la lletra feta pedra."
Encarna Sant Celoni, La Veu del País Valencià
"Rosa i Manola, poeta i artista plàstica, paraula i art.
Què fou l'alfa, l'origen? Com es generà tanta fúria creadora i destructiva? D'on naixen la paraula àcida i la imatge acre? Són les vivències i la trista experiència per retornar més tard a la vida? El llibre és un testimoni de la paraula, la plasticitat visual, la mort i la vida. Els poemes farcits de desconhort ataüllen la virulència de la pintura amb voluntat de generar una inexcusable catarsi indiviual i íntima.”
Vicenta Llorca
pròleg Viatge a Avinyó, Rosa Roig i Manola Roig, El Petit Editor
 |
| Diana Caçadora, Manola Roig Viatge a Avinyó |
Pedra occitana, sobre l’ullal, pedres poetes,
veus que brollen i s’amaguen. A Nimes.
Pedra que raja de l’aigua. Aigua sobre la
pedra per la ciutat, que mor, mentre
els nostres ulls ignoren tanta bellesa.
Pedres muralles, antics temples de Diana
refugi de l’aigua, arcs turgents.
Pedres menjades, mil·lenàries, esculpides.
Geomètrica línia, marcada, i fulla de pedra.
Pedres arcs de mitja volta oberts al cel,
trencades de temps. Tancades de temps.
Un jardí arrelat a l’aigua canta mentre
les pedres desfermades es fan torre.
La Torre Magna, pedra d’entrada i
benvinguda, xiprer treballat de calç,
xiprer blanc de pedra blanca, llisa, vella.
I l’aigua mira les oliveres i la saviesa.
Rosa Roig
Viatge a Avinyó, Rosa Roig i Manola Roig, El Petit Editor
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada