Passa al contingut principal

Manola Roig et parlarà d'ella al Centre Cultural Caixa Ontinyent





 'No veiem mai les coses tal com són, les veiem tal com som'
                                                 
Anaïs Nim (1903-1977)


Manola Roig, presenta 'Et parlaré de mi' a la sala d'exposicions del Centre Cultural Caixa Ontinyent dissabte 1 d'Octubre a 20:00. Farà d'amfitriona de l'acte Teresa Mollà, coneguda defensora dels drets de les dones, bloguera de Mujeres sabias y brujas, escriptora, col·laboradora del Levante- EMV, activista de les xarxes, una dona compromesa, i una bona amiga.
              

'
Et parlaré de mi' es tracta d'un projecte creatiu que busca la complicitat de qui mira, encetar un diàleg entre l'autora i el públic. Consta de tres parts diferenciades:

1. L'obra plàstica de l'autora a través de la qual es despulla per a mostrar-nos i parlar-nos de la seua particular mirada de la realitat. Ho fa mitjançant diferents opcions creatives, el linogravat, la fotografia i les filformes (escultures de fil d'aram i tela de galliner) .

2. L'autora ens repta a descobrir qui s'amaga darrere del nom i la fotografia  de cadascun dels 16 perfils de dona que en presenta i per a fer-ho utilitza codis QR a través dels quals el públic podrà accedir a la vida i l'obra del personatge que ens proposa l'autora.

3. Amb un llibre d'autor, l'artista incita al públic a què de la mateixa manera que ella ens ha mostrat el seu món més íntim, el públic puga deixar en el llibre la seua pròpia empremta. El llibre és converteix així en peça clau de l'exposició perquè és el final del diàleg que ha pretés encetar l'artista entre ella i el públic, donant-li protagonisme i convertint-lo en un element plàstic de l'exposició.

El llibre d'artista, fet de material reciclable i de manera artesana, és obra d'un grup de persones del Centre Ocupacional Municipal de Sueca, les  primeres en deixar la seua empremta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f