La mirada de les dones i les Magues de Gener

Les Magues de Gener Carles Pérez


Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.

Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat tenien por de les Magues de Gener, seguixen tenint por enguany--mireu quant de silenci s’ha produït--, i qui l’any passat va entendre que hi ha coses que han de canviar, ha eixit al carrer. Manola Roig i jo ens vam comprometre amb Cristina Escrivà i la Societat Coral EL Micalet: donaríem vida a les Magues. Ja ho hem fet. Qui va intentar --des de diferents cantons-- acabar amb la festa, i amb la paraula de les dones, no ho ha aconseguit. Han guanyat les mirades. Hem guanyat totes i tots. L’any que ve, unes altres dones hauran de representar els valors de la Llibertat, la Igualtat-Sororitat i la Igualtat, hauran d’eixir al carrer i prendre la paraula. La màgia de gener l’hem de fer entre totes.

Colla Jove, Alejandra Soler i les Magues de Gener

Mentrestant, només podem agrair l’oportunitat d’obrir un camí que esperem que seguisquen moltes altres dones; agrair el treball desinteressat de tantes amigues i amics, que ens han vestit de música, de ritme, de Moixaranga, de ball; de màgia, paraula, companyia, Llum, Amparo, Vicenta, MAcu, Encarna, Tonetxo, Rafa, Carmen, Josep, Vicent, Carles, Marta; agrair la confiança de la Societat Coral El Micalet i de Cristina, la complicitat de l’alcaldia de València amb Joan Ribó; agrair el treball dels periodistes i dels periodistes gràfics que han escampat la bellesa de la Festa, Esperança Camps, Jesús Prats, Sergi Tarin, Mao, German Caballero. Sobretot agrair l’oportunitat d’escoltar i conéixer Alejandra Soler, una dona de 103 anys, mestra de la República, que no ha perdut la màgia després d’haver patit tantes derrotes. La seua mirada diumenge dalt del balcó, era la mirada de les dones.


Per a totes les persones que no vau poder acudir diumenge al Final de la Festa de la Infantesa, trascrivim el discurs complet de les Magues de Gener des del balcó de l’Ajuntament de València.


DISCURS DE LES MAGUES DE GENER 2017: Felicitat, pau i cultura!
LLIBERTAT/ MANOLA ROIG
Xiquetes i xiquets, mares i pares,  vos saludem i vos donem la benvinguda a un futur, on el que representem, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, visca en els vostres actes de cada dia, perquè no som, el que tenim, som el que sentim. Som el que fem.

Al balcó, de Sergi Tarin
La ciutat de València ens acull 80 anys després de  la primera FESTA de LA INFANTESA que celebrà l’any 1937 el govern de la REpública, per recordar que també en temps de conflicte els xiquets i les xiquetes tenen dret a la felicitat.
Sóc la llibertat i represente el dret a triar amb responsabilitat, a actuar èticament en benefici de la col·lectivitat. Portem el somriure que volem dedicar a totes les persones, grans i menudes, que volen canviar el món per convertir-lo en un lloc millor.
La nostra Aspiració, és la del poema de Matilde Llòria, una refugiada que va patir l’exil·li per defensar la llibertat.
Per a qui res no té, vull la carícia
lliure de l’aire,
la llavor que allumena
ors de sol tendre
(vinc a ofrenar collites
abans de nàixer)

Per a qui el dia és ombra,
la nit temps aspre,
tinc a punt d’albada
les esperances

(Vinc somniant-me terra
on poder sembrar-les)

FRATERNITAT-SORORITAT  /Cristina Escrivà Moscardó
Les papallones de les Magues per Amparo Gascó
La màgia és això, sou vosaltres. Gràcies per estar ací. Gràcies per educar en els valors que representem i gràcies a la participació altruista de les persones que han fet possible aquesta màgia de la cultura.
La màgia és voler buscar les connexions per a realitzar els somnis, i és evident que tenim aquesta connexió, que ens uneix en la recerca d'una nova societat: més solidària, més humana i més combativa contra les injustícies. Represente la fraternitat. Una bella paraula a la qual cal sumar la de sororitat, l'ajuda entre les dones contra les desigualtats induïdes per la falsa superioritat de l'home que provoca dolor i mort.
Faig una crida a la infància perquè es faça gran en el sentiment fratern. Que busque la fórmula per ser feliç, donant felicitat. Primer, a les persones properes i, a poc a poc, estenent la seua màgia, per canviar el caduc. Pensar que es pot canviar el negatiu de la societat, és el primer impuls per a fer-lo. La infància és la que pot salvar el món.
També, faig una crida a les forces polítiques i socials perquè ajuden a fer que els valors que representem siguen posats en pràctica, donant exemple amb les seues actuacions.  
No ignoreu aquest missatge de la fraternitat-sororitat que també proclama l'amor i la pau. SALUT!

IGUALTAT/ ROSA ROIG
Gràcies a l’acció del govern de la República, més de 50.000 xiquetes i xiquets van trobar refugi en València l’any 1937, perquè com va dir Àngel Gaos, “Si n’hi ha un poble en la terra que és necessàriament partidari de la Igualtat, la llibertat i la Fraternitat és València...una cultura de mars oberts, vital, matisada per mil tonalitats, que és llum i càntics a la vida”. I un càntic de vida és el que representa la Igualtat.
Vos demane que contribuiu a construir un futur millor per als 28 milions de xiquetes i xiquets que segons l’Unicef, s’han vist obligats a abandonar sa casa per culpa de la guerra i la violència. Que no oblideu que segons l’Agència de l’ONU per a la infància, en els últims 10 anys el número de xiquetes i xiquets refugiats en el món s’ha duplicat, i les criatures s’han convertit en un objectiu bèl·lic. Que diu Oxfam Intermón que més de 14.000 menors no acompanyats han travessat el Mediterrani i, ara mateix, més de 5.000 s’han donat per desapareguts.
Quan el 26 de desembre de 1924 la Societat de Nacions, l’antiga ONU,  reconegué per primera volta els drets específics de la infantesa, uns drets que van promoure Dorothy Buxton i Eglantyne Jebb, fundadores de Save the Children, començà un camí que hem de recórrer fins que desaparega la injustícia, la desigualtat i la por en la vida dels xiquets i xiquetes de tot el món.
Sóc la Igualtat i vos demane que m’ajudeu a recordar aquells drets que establixen que la humanitat ha d’oferir als xiquets i les xiquetes el millor que puga oferir, i que els hauríem d’oferir un món en pau, una pau que s’aconsegueix per les actuacions generoses i nobles de les persones que no volem més lluites fraticides. L'eina més sòlida contra la guerra és la cultura, així doncs, llegiu, apreneu i sabreu i esdivindreu persones fortes i invencibles, capacitades per aconseguir un món més just, més lliure  i més igual.
La màgia que s’amaga al vostre interior, està feta  de generositat, sentit de la justícia, paciència, fermesa, claredat, creativitat i constància.  Useu-la per crear bellesa, practicar la igualtat i treballar per una vida més justa i sense violència.

Vos esperem l’any que ve, i mentrestant féu màgia.

Felicitat, pau i cultura!



Entrades populars