Passa al contingut principal

S’ha acabat la Fira del Llibre, visquen els llibres



Manola Roig i jo hem estat en la Fira d’enguany pel llibre Isabel vol ser escriptora, d’Edicions 96, i pel Contem històries de dones d’ací,de Vincle Editorial. Culpa de Dolors Pedrós i de Manolo Gil i Xavi Bellot.

Cansada he tornat de l’últim dia de Fira del Llibre; contenta per l’atenció de les persones que han comprat els nostres llibres; divertida per mil anècdotes; disgustada amb la pluja; reforçada per les bones experiències; farcideta de noves coneixences; sorpresa per algunes reaccions; marejada de vore tantíssima gent amunt i avall. Comboiada perquè Marta Pessarrodona s’emporta una Isabel a Barcelona, i ben contenta.
Però sobretot molt agraïda amb l’atenció professional de qui cuida la Fira en totes les seus vessants: atenent tallers, muntant sales, fotografiant cada racó, procurant la nostra comoditat i obrint les paradetes de llibres...a totes no les conec, però Manolo Gil, Emili Piera, Glòria Mañas sí, i els ho direu. De part meua.

I, el que considere més important, he tornat carregada de llibres, perquè llegir és un dels meus plaers i comprar llibres un dels meus vicis. Sóc sobretot una lectora. Escriptora ocasional, lectora permanent.

Seguint les dades de l’enquesta sobre la lectura que trobareu en la web de FULL ( Fundació per al Llibre i la lectura):
  • Com un 90% de dones considere la lectura: Emocionant i estimulant
  • Sóc una de les 1’4%, de valencianes, que lligen habitualment en valencià i ocasionalment en castellà. Sí, heu llegit bé, 1’4%, vergonyós.
  • M’he comprat en dos setmanes els 11 llibres que, de mitjana, comprem. Per trencar una xifra ridícula.

La Fira del Llibre s’ha acabat, visquen els llibres i qui els escriu, els edita o els ven. Mentrestant esperem les eleccions municipals i europees, i la formació de governs que desenvolupen polítiques que milloren la vida dels llibres, i de la fauna que els envolta. Una fauna que ha passejat pel jardí dels Vívers, on en temps de Maria de Castella també passejaven, lleons, estruços i escurçons.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f