Passa al contingut principal

Solc i plec


Manola, grava perquè traça en la matèria inert part de la vida, i fa solc en la matriu com el burí del temps l’ha fet en les nostres carns, i en les nostres ànimes. Amb l’eina amb què es tallava pedra i fusta construeix eixides i entrades a cadascun dels seus amagatalls, i trasllada l’orfebreria als cossos cansats, i als vius. Treballa amb les mans per herència. Dibuixa laberints que ens acullen, ens deixa sentir el detall i el plec, allí on amaguem el que ens és més dolorós. Aconsegueix que amb les mans gravem i tracem les nostres vides en cadascun del gruix de les seues peces.

Rosa Roig






D'esquena blau

Sèrie blanca
Paper Rosaspina blanc 285 gr
 50 x 33 cm







D'esquena negre

Sèrie blanca
Paper Rosaspina blanc 285 gr
 50 x 33 cm








Fantasies amb paper pinotxo

Paper Canson  180 gr.
42  x 29 cm











Vidapervida 3


Gravat sobre linoleo. 
Paper Crason color
 21 x15 cm









D'esquena negre-turquesa


Sèrie negra 
Paper Pop Set negre 240 gr 
50 x 33 cm













A l'enllaç de Picassa Solc i Plec. Gravats de Manola Roig, trobareu tots els gravats que acabem de posar a la venda. Si algun us agrada i voleu, veure'l o tocar-lo, i si voleu saber quin és el preu envieu-nos un mail a donuetes@gmail.com, i seguirem xarrant.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f