Passa al contingut principal

Solc i plec


Manola, grava perquè traça en la matèria inert part de la vida, i fa solc en la matriu com el burí del temps l’ha fet en les nostres carns, i en les nostres ànimes. Amb l’eina amb què es tallava pedra i fusta construeix eixides i entrades a cadascun dels seus amagatalls, i trasllada l’orfebreria als cossos cansats, i als vius. Treballa amb les mans per herència. Dibuixa laberints que ens acullen, ens deixa sentir el detall i el plec, allí on amaguem el que ens és més dolorós. Aconsegueix que amb les mans gravem i tracem les nostres vides en cadascun del gruix de les seues peces.

Rosa Roig






D'esquena blau

Sèrie blanca
Paper Rosaspina blanc 285 gr
 50 x 33 cm







D'esquena negre

Sèrie blanca
Paper Rosaspina blanc 285 gr
 50 x 33 cm








Fantasies amb paper pinotxo

Paper Canson  180 gr.
42  x 29 cm











Vidapervida 3


Gravat sobre linoleo. 
Paper Crason color
 21 x15 cm









D'esquena negre-turquesa


Sèrie negra 
Paper Pop Set negre 240 gr 
50 x 33 cm













A l'enllaç de Picassa Solc i Plec. Gravats de Manola Roig, trobareu tots els gravats que acabem de posar a la venda. Si algun us agrada i voleu, veure'l o tocar-lo, i si voleu saber quin és el preu envieu-nos un mail a donuetes@gmail.com, i seguirem xarrant.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

S’ha acabat la Fira del Llibre, visquen els llibres

Manola Roig i jo hem estat en la Fira d’enguany pel llibre Isabel vol ser escriptora, d’Edicions 96, i pel Contem històries de dones d’ací,de Vincle Editorial. Culpa de Dolors Pedrós i de Manolo Gil i Xavi Bellot.
Cansada he tornat de l’últim dia de Fira del Llibre; contenta per l’atenció de les persones que han comprat els nostres llibres; divertida per mil anècdotes; disgustada amb la pluja; reforçada per les bones experiències; farcideta de noves coneixences; sorpresa per algunes reaccions; marejada de vore tantíssima gent amunt i avall. Comboiada perquè Marta Pessarrodona s’emporta una Isabel a Barcelona, i ben contenta. Però sobretot molt agraïda amb l’atenció professional de qui cuida la Fira en totes les seus vessants: atenent tallers, muntant sales, fotografiant cada racó, procurant la nostra comoditat i obrint les paradetes de llibres...a totes no les conec, però Manolo Gil, Emili Piera, Glòria Mañas sí, i els ho direu. De part meua.
I, el que considere més important, he tornat …

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…