Passa al contingut principal

Camps, la llista i el “ruiseñor”



Ahir el diari El País explicava que Camps vol registrar els avortaments i les criatures que es moren acabades de nàixer. I et preguntes per què vol fer-ho? I et contestes: li haurà passat perquè no troba la factura de “les batetes” i ara s’ho vol apuntar tot. O serà perquè vol introduir per al finançament autonòmic el criteri de població per minut al País Valencià?

I encara et preguntes per què el president Camps es preocupa de registrar els morts i els òvuls fecundats i deixa els vius per atendre. O és que no serà veritat el que diuen les persones --vives-- que encara esperen l’aplicació de la Llei de la dependència? I acabes per no entendre perquè no val per al president el registre civil, el del jutjat, si és on tu has registrat el teu matrimoni, i on figura que estàs viva? No et valdrà de res si seguixes sent valenciana? I, com fa tanta calor, acabes per preocupar-te massa i pensar si tot açò no serà per acabar obligant-te a tindre la regla fins els 70 anys, per si al final et decidixes a parir, i així en serem més, i com més serem més riurem.

I mentre encara estàs sota els efectes de la “llista” de Camps, al Levante-EMV de hui et trobes l’article d’opinió d’un sacerdot, “Matar a un ruiseñor”, que per defensar que està en contra de l’avortament parla de cinema i d’un negre acusat injustament de violació. I tu que no veus la relació, et quedes espatarrada i esmaperduda en llegir: “Así que lastimar o perjudicar a un ser inocente, sería como matar a un ruiseñor. Por eso, actuar contra el hombre de color, bueno y acusado sin justicia, sería como matar a un ruiseñor. No hace falta añadir nada para concluir que el aborto provocado es como matar a un ruiseñor. Digo como por seguir el hilo de la magnífica comparación, pero matar a un nasciturus, tenga las semanas que tenga, es liquidar al único ser humano que, como el ruiseñor en su especie, no actúa por interés ni puede hacer daño, dedica su vida a cantar para hacernos felices...” I, dubtes, una cadernera canta abans de nàixer?

I te’n recordes de les paraules del cardenal Cañizares, quan afirmava que era pitjor avortar que l’abús de menors. I et preguntes, així els hòmens de déu a la terra perdonen els violadors?



I no necessites cap contestació, la premsa i els hòmens de déu et salven, el propi cardenal Rouco t'ho fa saber:" Una revista del Arzobispado de Madrid, presidido por el cardenal Antonio María Rouco Varela, sugiere que la violación podría no ser un delito". La violació ni pecat, ni delicte.

I acabes per formular-te la següent qüestió: avortes i t’apuntes a la “llista” de Camps, tot buscant el benefici terrenal? o, no avortes, i deixes la teua criatura en mans de monges i capellans que amb abús o sense et reportaran beneficis celestials?

Comentaris

Unknown ha dit…
Fixa't que no solament erra en la presumpció del cant de l'ou de la cadernera, sinó que, per si fóra poc, pressuposa que, després, "dedica su vida a cantar para hacernos felices". No és això massa responsabilitat per a la cadernera? Lamentable.
Anònim ha dit…
Cert, no havia caigut en el compte que el seu Déu té poder sobre les bèsties, i les obliga a cantar.
I , els seus emisaris en la terra, quan guanyen eleccions ens obliguen a ballar, a callar...

Per cert l'animalet és el rossinyol, en dreta llengua. No obstant, la cadernera és un animalet més domèstic, i també canta. I afegesc, que en Sueca li diuen cagarnera.
Unknown ha dit…
cert, ara que, per al cas, em sembla que al tipet tant li fa el jilguero com el ruiseñor o la cagarnera, esclaus de la felicitat clerical

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Contem històries de dones d'ací, a la Plaça del Llibre

Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 22 dones com Concha Alós, Celia Amorós, Cecilia Bartolomé, Lucrècia Borja, Margarida Borràs, Maria Cambrils, Patricia Campos, Ascensión Chirivella, Beatriu Civera, Susi Díaz, Victoria Fernández, Lola Gaos, Ana Belén Giner, Matilde Gras, Hortensia Herrero, Guillermina Medrano, Núria Oliver, Teresa Oller, Esperança Ramos, Carmelina Sánchez-Cutillas, Soledad Sevilla i Maruja Tomàs. 

Tenim encara moltes històries que contar, perquè el talent de les valencianes no s’acaba mai. Saben que en el futur ens comunicarem amb el pensament, que jugar a raspall, galotxa, futbol o pilotar avions és cosa de xiques. Dominen les paraules, els sabors, les melodies populars, la llum i el color buscant la veu d’un poble, el sabor renovat o l’emoció que s’hi amaga. Comparteixen amb nosaltres la bellesa i la poesia. Són sàvies, valentes i treballadores incansables. Tomben murs i obren portes,…

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.
Recordem les mortes i consolem les vives.
Diu Rosa Leveroni
Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!...
Afegeix Clementina Arderiu
Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc.
Alerta Maria Àngels Anglada
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en fieu, per sota  les fràgils aparances tenim un cor salvatge  i estranys senyors servim                              -ja ho e…