Passa al contingut principal

Per a Mingo Ortolà

Acabe d'obrir el correu, un gest quotidià i normalment anodí. Hui, però, el correu era missatger de mort, de tristesa...Un amic i company mort, de sobte, un accident. I així la mort, que sempre se'ns oblida, ha tornat. Brutal, inesperada, ferotge...

El seu cos està massa lluny per poder arribar a dir-li adéu, vull, però, recordar-lo.

...un entre tants com no aguarden i lluiten.
un entre tants com foraden la nit.
un entre tants com no dormen i guaiten.

un entre tants...


V. Andrés Estellés, LLibre de meravelles

...no és màs que un sueño.
Ya lo sé. Pero
como nadie conoce donde empieza la muerte
y mucho menos dónde acaba la vida
yo quisiera
cantar esta nana para dormir relojes...
dormirlos mientras sigue la vida amaneciendo.
pararlos despacito
mientras sigue la vida a nuestro lado...
Mientras mi madre canta,
mientras pinta mi padre.
Mientras la triste guerra no nos alcanza nunca,
mientras las niñas duermen
soñando que les cantan:
A la nana nana nana
duermete reloj
que la muerte es mala.


Francisca Aguirre, Nanas

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f