Passa al contingut principal

Pomes i figues




Diari d'estiu d’una dona apòcrifa


Dia de mercat, he baixat a per pomes a la botiga atrotinada, i allí m'he trobat la princesa asexuada dels contes infantils. Una que tampoc seré mai. La princesa de cabellera impossible i felicitat perpètua. La princesa que viu i espera en la torre, únicament preocupada perquè el temps --company de jocs-- passe. Una autèntica princesa infantil, feliç, amb poma i sense príncep. I de sobte he canviat les pomes, per figues madures, oloroses, solitàries.

Comentaris

arsvirtualis ha dit…
He estat buscant en els meus prestatges una revista perquè volia llegir-la de nou i que considero un tresor per dos motius: pel seu contingut i perquè me la va regalar un amic que m'estimo molt. És la publicació "All-i-oli" dedicada a Joan Fuster, curs 93-94. Sols volia comentar-t'ho.
Anònim ha dit…
La realitat supera la ficció. Per a mi també és un tresor, perquè vaig aconseguir unir coses que m'estime molt: L'STEPV, l'Allioli, Fuster, un projecte comú amb les Illes i Catalunya...i va ser el meu últim treball per al sindicat.
L'any passat torní a l'Allioli, i ara preparem 30 anys d'edició.

"La memòria: una altra astúcia contra l'ombra.."J. Fuster

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f