Passa al contingut principal

El pare assassí



Diari d'estiu d'una dona apòcrifa

La premsa, novament, ens explica com un pare es converteix en assassí. Voluntari? Un pare que deixa la filleta dins del cotxe per oferir-li-la al sol. Al final un cadàver deshidratat, menut, inhert i lligata la cadireta que l'havia de salvar. I dubtes si és la realitat o un miratge. Per què portem al món criatures que no volem,o no sabem cuidar? I el cor se t'encongeix en intentar recordar la quantitat de criatures al món prostituïdes, esclavitzades, sense nom, sense aigua ni medicaments... I si no hi ha justícia, serà possible la venjança?

Comentaris

fra miquel ha dit…
No els he entès mai, aquests "accidents". Cada any en passa algun. És indignant.

Ostres noia, em costa seguir-te, postejant tant sovint!

Petons
rosa roig ha dit…
És cosa de les vacances!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f