Passa al contingut principal

Les sabates de xarol

[tacons.jpg]
Les sabates roges de xarol, amb un taló de vertigen impedeixen que es moga amb rapidesa. Les necessita, però, com l'aire espés dels trens que la mantenen viva. Sense les sabates fa temps que s'hauria mort per esfumació.
D'estació a estació, de tren a tren, la multitud que baixa o puja l'hauria feta desaparéixer. En canvi les seues sabates roges, de xarol, altes, incòmodes, desafiants, fora de lloc, sense elegància, la mantenen viva. L'aïllen, i destaquen el que vol ser. Actuen com un cercle de foc que la protegeix i l'allunya de la massa que li fuig. Que la tem.

Comentaris

MGJuárez ha dit…
És la il•lustració de la Manola, mes difosa... oi? Molt personal, amb aquest color vermell sobre els negres, la figura de les cames omnipresents davant de tothom... sempre m’ha fet pensar en això en una mica de marcatge... ei, sóc aquí!
Ara el text m’ho confirma.
Les sabates. Una icona? Una referència identificativa de la personalitat? Vaig escriure un petit poema –disculpa’m d’intromissió ara, ja sé els meu poemes no tenen gaire reso, però com persona creadora que sóc, el cito: Sabates, sabatons-, on justament feia referència a les sabates com a distintiu de la personalitat. Dons finalment, jo prefereixo tindre despullats els peus i nedar, potser per arribar fins al fons de les coses, o potser per amagar-me d’elles; de fet sóc un peix perdut i transparent.
Una forta abraçada,
Montse.
Jordi Cirach ha dit…
Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα
rosa roig ha dit…
Supose Jordi que el teu blog és l'imperdible, i et visitaré. Des que ma iaia va morir que no havia sentit parlar d'imperdibles. Per a ella, eren com Déu. Els portava a sobre, s'hi encomanava i ho resolien tot.
rosa roig ha dit…
Benvolguda montse, poque coses m'agraden tant com anar descalça pel sol fred, i nadar. No obstant, m'atrauen apassionadament les sabates. Vaig escriure el conte i Manola dibuixà les sabates. Vaig quedar tan enamoradeta que me l'he quedat per a quasi tot, el perfil, el facebook...al remat, m'ha semblat hora de tronar-lo al seu espai.
MGJuárez ha dit…
Es nota aquest amor que dius; no el canviïs (bé es un desig, no una ordre), no sé, es molt identificatiu teu, no et sabria reconèixer amb d'altre distintiu.

Gràcies,
Montse.
bajoqueta ha dit…
Quin mal de peus de pensar amb unes sabates així. Però és ben cert que hi ha gent que necessita anar vestida d'una determinada manera per sentir-se segura.
Anònim ha dit…
En realitat, Bajoqueta, totes ens vestim per viure. I no és cap maledicció dels Déus, sinó una decisió intel·ligent, crec.

Gràcies pels comentaris!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f