Passa al contingut principal

La dona de les bosses



















Acaba d'arribar el seu tren. Massa prompte. Se sent insegura. Incòmoda. Avança. Torna a mirar la pantalla mentre camina. S'atura. Allí, enmig de l'estació de trens no sap què fer. És massa d'hora! Sents els tics, tots els seus tics. Ara un ull, i l'altre, sense control. No pot estar ací, palplantada, sense avançar. Tampoc pot tornar al tren, la seguretat. La seua seguretat i la calma. Per què la jornada de treball hui ha sigut més curta? Eixe temps que li sobra l'aboca a la desesperació.
I li cau una bossa. I després li'n cau una altra. En intentar recollir-les se li escapa el contingut de la bossa de mà, s'escampa pel terra. Hi ha qui s'ajoca i l'ajuda. I durant un breu instant sent la solidaritat d'un altre ésser humà, això la reconforta. El temps, que la persegueix l'atrapa. S'ha acabat. Són les set de la vesprada.
L'estació central ja no serveix de refugi, reprén el camí cap al seu martiri, cap a sa casa, cap al seu home...

Comentaris

hugo ha dit…
Hola Rosa , Hola Manola,

me parece interesante el planteo del micro, la vaga espera en la estación o la torpeza con las bolsas, no dejan de igualarla a tantos (cada día más) que han hecho de las estaciones y los trenes su casa o su modo de vida (suelen recibir con música a la gente que va o viene de sus asuntos mediodormida o cansada).

a "la dona de les bosses" sólo le queda no volver un día a casa y ver que pasa ¡ya me gustaría conocerla desertando de esa manera!

salut i bon any

hugo
novesflors ha dit…
Bon Nadal per a tu (vosaltres) també.
Anònim ha dit…
M'agraden i m'inspiren els trens, són els grans camins moderns. mira't si t'abellix els relats de la série El tren.

bones festes o totes i tots.
Ysabel ha dit…
M'ha agradat molt, ès un relat que et convida a pensar. Bon Nadal
Unknown ha dit…
Bones festes i bon any!
Una abraçada!
Anònim ha dit…
Bon nadal, i no oblideu que celebrem les festes del sol i no les dels cristians!

Nosaltres comencem una nova sèrie de relats, per celebrar que estem vives i estimem i ens estimen: Diari ocult de Nadal.

a disfrutar!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f