Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne. No us en f
Comentaris
uffff, pensava que vosaltres tambè havieu agafat el grip dels tancaments blogsss...
ens continuem llegin i escrivin en aquest any "de deu"...¿o de deus?
salut,
hugo
M'agrada trobar-te de nou entre els mots i molta paciència pel 2010, que ens farà falta. Diga-li a Manola que m'encanten els seus dibuixos.
Per cert, també és el meu any, el del tigre.
Arsvisualis, visca l'any del tigre, i el de les tigresses, o el femení està prohibit. Tingues clar, que li diré a Manola que t'agrada el que fa.
Petons
Benvingudes de nou a la blogosfera, i Feliç 10!
Publica un comentari a l'entrada