Passa al contingut principal

S'han acabat les vacances

I comença l'any del Tigre, és el meu any. Per començar un dibuix de Manola que s'ha passat les vacances de Nadal penjada a La Vanguardia. Salut, amor i paciència per a l'any 2010.

Us trobava a faltar!


Comentaris

hugo ha dit…
Hola Rosa, Hola Manaola:

uffff, pensava que vosaltres tambè havieu agafat el grip dels tancaments blogsss...

ens continuem llegin i escrivin en aquest any "de deu"...¿o de deus?

salut,
hugo
arsvirtualis ha dit…
Hola Rosa!
M'agrada trobar-te de nou entre els mots i molta paciència pel 2010, que ens farà falta. Diga-li a Manola que m'encanten els seus dibuixos.
Per cert, també és el meu any, el del tigre.
Anònim ha dit…
Hugo, nosaltres seguirem perquè hem trobat nova inspiració en el joc. Ja us ho vam avisar.

Arsvisualis, visca l'any del tigre, i el de les tigresses, o el femení està prohibit. Tingues clar, que li diré a Manola que t'agrada el que fa.
fra miquel ha dit…
Un dibuix preciós, preciós. Bon any per a vosaltres i com diuen per aquí dalt, molta paciència.

Petons
MGJuárez ha dit…
Aps, no sabia era l'any del Tigre, bé de fet no m’assabento de moltes coses. Jo soc peix, perdut i transparent. Els tigres menges peixos? Ui, uis...

Benvingudes de nou a la blogosfera, i Feliç 10!

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f