Un dels poemes que més m'agrada d'Espriu.
Una imatge de Granollers que ens deixa un amic, Jordi Gomara.
I BEG YOUR PARDON
Meditació, amb alguns rodolins,
entorn de la teoria atòmica, tal
com ve al.ludida als periòdics
Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il.lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
Parent de Badalona o d'Istambul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt dificil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol:
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
Comentaris
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Un bon homenatge, gràcies per afegir-t'hi!
Publica un comentari a l'entrada