Passa al contingut principal

8 de març amb Maria Mercé Marçal

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.


Per recordar les nostres autores sempre és un bon dia:

Maria Mercé Marçal 

Montserrat Roig

Carme Riera

Maria Beneyto


Carmelina Sánchez-Cutillas


I finalment una dona que usa la il·lustració i l'humor i que reivindique com a mòdel: Núria Pompeia, dubte molt que es puguen trobar ara mateix els seus llibres i les seues Mujercitas, fantàstiques, divertides, autèntiques....

Comentaris

hugo ha dit…
Hola Rosa:
Te'n devia una.
Primer agrairte el comentari que vas deixar al meu blog.
Després afegir-me, tard, com sempre, aquest 8 de març, però el 9 amb un fragment, jo també, de la sempre recordada i estimadíssima María Mercé:

ARBEQUINES DE L'AMOR

Ai, amor, si vols passar
per dessota l'oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l'herba del terrer

Per dessota l'olivar
amor sí que hi passaré,
plenes d'olives i amor
ai!, les butxaques del vent!

.....

un petó

salut (...i que no falti República als 365 dies)

hugo
rosa roig ha dit…
Sempre és un bon moment per a la poesia de la Marçal!

Gràcies Hugo

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f