Vaig aguantar lúcida i serena fins que el seu cos menut reposà en el llit de pedra que elles li havien preparat. El taüt groc i silent. El meu crit amagat. Un silenci reconfortant acompanyavà el meu passeig cap al jardí, on vaig seure per mirar com queia el dia. I allí em van deixar viure, arraulida al xiprer que li fa ombra.
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són confusos i les criatures no saben ben bé com acabarà tot, quina època més estranya els ha tocat viure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada