Passa al contingut principal

Fragments de poesia: Montse Assens i Biel Barnils

Pel facebook me n'assabente de coses que no sé i m'agraden, com la poesia de Montse Assens, i el seu blog: brisalls de mar.  I és gràcies a la iniciativa de Biel Barnils, del blog tinta xinesa.



Si pogués et daria

Si pogués et daria,
            un cant de sirena amb gust de maduixa,
            el color blau del mar i l’olor del gessamí;
            la claror de lluna plena i un somriure de bruixa,
            el vol de l’ocell que t’empeny cap a mi;
            la fada del bosc, la frescor de la neu,
            la platja encantada somiada amb delit;
            el plaer del meu cos i el desig del teu,
            la son escapçada amb tu cada nit.
I jo em quedaria,
            amb l’instant del temps
            i les carícies del teu cos nu;
            i amb el teu bes,
            perquè res no tinc quan em faltes tu.
Del llibre "Primer llibre de poemes 2006
Poema publicat per primer cop a relatsencatala.cat ,  juliol de 2004

Comentaris

coses2 ha dit…
Per què dius que no saps si t'agraden? Si l'has publicat en el teu blog deu ser que t'atrau prou. Bé a mi, m'ha agradat (malgrat el darrer vers)
mar ha dit…
Moltes gràcies per aquesta ressenya!
un somriure i mil si cal
Anònim ha dit…
Coses2, em mareges! Jo no dic que no m'agraden, sinó que no les sé! Ai, ai, ai, les paraules i els malsentesos. I d'altra banda, què seria de nosaltres sense els malsentesos!

I Mar, de res! un plaer, enmig de tanta bestiesa.

Felicitat i vida plena!
Ep, tot just ara he llegit la teva entrada. No dono a l'abast, tants llibres i blogs interessants per llegir i només vivim una sola vida. Proposo viure una vida intensament i viure'n una altre només per llegir tancats a casa -o davant la pantalla de l'ordinador-.
Ens llegim!
rosa roig ha dit…
Nomes si és possible viure-les alhora, o és a l'hora? Si m'he d'esperar i recordar, passe!

Ens llegim!

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò , li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat. Viatges i flors , és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació. F

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f