Tantes i tantes hores va passar aquell xiquet dins la mar...
Tant va riure a la seua vora
que a la mar se li encomanà la felicitat
i va voler fer-li un regal.
Li'l va fer i s'equivocà.
L'última vegada que el xiquet entrà a la mar va eixir amb una pell nova.
Aquella escatapell acabada d'estrenar lluïa al sol del migdia com mai s'havia vist
i no es tornaria a veure.
Ho enlluernà tot i va desaparéixer.
La mar el busca, sa mare el busca...
la mar plora, sa mare també...
no saben que el sol, confós,
se l'endugué i
no els el tornarà.
La imatge es de Manola i té tots els drets reservats, la poseu veure al seu flick.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada