Passa al contingut principal

El xiquet diferent























Deixà de ser feliç quan va descobrir que tots eren iguals. 
Sempre s'havia mirat en l'espill de sa casa. 
Es veia diferent i eixa convicció li donava forces. 

Va tindre molt mala llet qui trenca l'espill de sa casa 
perquè es va veure en la necessitat de mirar-se en un altre. 
Un costum és un costum. 
Va ser aleshores que va descobrir que tots som iguals. 
Deixà sa mare. 
Deixà sa casa. 
La mala llet el consumí.

Comentaris

zel ha dit…
Bé, per fi es va adonar que no era el melic del món...
Anònim ha dit…
Sí, i la supèrbia és mala consellera...

Gràcies per la visita.
Anònim ha dit…
Un cop d'humilitat del tot necessari.
Anònim ha dit…
M'agradaria saber qui va ser el que trencà l'espill, la causa i principi del seus mals.

Benvingut al blog Albert B i R. Torna.
Carme Rosanas ha dit…
Es devia trencar accidentalment, a vegades els accidents són prividencials!

Bona setmana!
Anònim ha dit…
Ei Carme, com van els nous projectes?

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f