Passa al contingut principal

I divendres faves tendres...a votar

Dibuixos


Sé que és un poc estrany, però m'ha vingut a la boca la cançó popular...Ja teniu faeneta per a un divendres de transició cap a una nova onada de calor infernal. Podeu participar, fresquetes i fresquets, amb un bon café, en els diferents concursos als quals participa el blog.


Passeu per 365 contes i mireu els dibuixos per a la portada del llibre, i de passada llegiu-ne algun si encara no o havieu fet. Hui s'acaba el període de votació, i supose que l'amiga Bajoqueta tancarà definitivament el joc. Un plaer haver participat amb relats i ara amb el fantàstic dibuix de Manola, una de les dues mans de vidapervida.




D'altres blogs

En acabant podeu enllaçar amb la pàgina de Premis Blocs de Catalunya i participar. Mireu i voteu, blogs i post. Trobareu una gran varietat de gent de xarxa. Interessant. Vidapervida, que participa en la secció de literatura, està molt contenta d'haver estat sel·leccionada. Teniu, crec que fins a setembre, per anar votant els diferents posts.



L'Aljàmia


I finalment, en el facebook podeu entrar a visitar als amics i amigues de l'Aljàmia, i llegir els diferents microrelats del seu concurs. Una iniciativa de l'amic Manel Alonso Català.  Ens trobareu amb un relat:

Obligació

Ha necessitat poc de temps. No pot controlar la inquietud de la mirada. Ha mentit, i la mentida deixa marca. Tancar i obrir els ulls per oblidar, pintar-se els llavis, i un poc de perfum…novament serena per cridar la seua filla. Ara ja -amb veu ferma- pot anunciar-li la mort de son pare. No se sent culpable de res, només nota un desfici en la punta dels dits i, sobretot, en la nineta dels ulls. El que s’ha de fer, s’ha de fer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f