Passa al contingut principal

Dia 13: Egoisme i generositat

Al sol del migdia
donueta de cul

Egoisme: Pot ser en la mesura que no som egoistes son beneits. I potser, tambè, en lamesura que som beneits ens veiem incapacitats per a ser egoistes.




La generositat de l’estiu no té mesura. La calor i el dolce far niennte ens mostren a les persones tal com són. Generoses i desinteressades. Així és com compartim amb el veïnat tot el que som, tot el que tenim, tot el que sabem. Els crits aguts de les criatures que no saben nadar, però que deixem –i entrenem– a llaçar-se de bomba en una piscina massa menuda per al ferragosto.

També compartim les seues veus agudes i la seua desmesurada curiositat, els seus pares i mares, tan generosos, ens les deixen tot el temps que vulgam, mentre s’allunyen. I les criatures de Sant Roc , com la pesta, ens ataquen: “on vas, com et diuen, per què nades amb ulleres?, t’he guanyat!”. Tal com si la piscina fóra la seua guarderia i nosaltres de la seua edat. Però xiqueta que no veus el tamany dels meus pits?

Compartim diverses manifestacions de convivència de parella i de divisió del treball d’estiu. Ell prepara les ràpides “barbacoes”, que omplen l’aire que respirem d’una olor penetrant i única de petroli, que ens ofegarà i que el lliuraran de cap altre compromís per a l’hivern.

Generositat en exposar les nostres peces de roba a les mirades de reüll de la gent que habita aquesta vall de llàgrimes. I així, entre crits, pudor i bragues, ens guanyarem el cel. En la terra. Millor dit, en la terrassa.

Comentaris

fra miquel ha dit…
Jo, com no tinc ni parella ni terrassa...
Però sí, he pogut comprovar la generositat de la gent en el càmping on he passat uns dies de desconnexió ;o)
petó
rosa roig ha dit…
Ja veig que la generositat no té fronteres.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f