Passa al contingut principal

Dia 6: “Cuando calienta el sol, aquí en la playa"

Al sol del migdia



Amor estoy sólo aquí en la playa,
es el sol quien me acompaña
y me quema, y me quema…

Carlos y Mario Rigual , 1920-1926, Guantànamo


Fa quasi una setmana que comprove, mig estranyada mig indignada, que les lleis dels hòmens- com les dels deus- estan fetes per a no cumplir-les, ni seguir-les. Sistemàticament.

En una microreserva de flora vora les roques on nade n’hi ha una senda marcada i amb fites, però la gent les arranca, i es dedica a crear nous camins. Esperit d’aventura? Diu una amic que sap de què parla, que a la mar no es pot pescar fins les 8 de la nit, però vora les roques de la reserva, els pescadors- ei! i les pescadores- planten les “sombrilles” a les 7 del matí i jure que mai he vist a ningú dir-los res. Estarà equivocat el meu amic?  L’entrada de les platges anuncia amb un gran cartell que està prohibida l’entrada als gossos, però tinc la certesa que és una broma. Vages a l’hora que vages, n’hi ha de gossos en la platja i en les roques. Gossos botadors, grans, menuts, suats, peluts, gossos de parella i solitaris, minigossos, gossos de companyia i gossos d’espectacle…gossos per protegir-se dels altres, gossos per aproximar-se als altres…mai havia vist tanta varietat d’animals, solts i sense morrió-“bos” li diuen al meu poble-. O em cure o rebente.
Els bucejadors també em sorprenen cada dia, n’hi ha alguns que van amb una escopeta de fletxa i persegueixen, per la microreserva, popets menudets i peixets que caben en la mà. No està prohibit? Si en Consum te’ls cobren a 3 euros i te’ls duen a casa? Som partidaris de la destrucció del litoral i de l’ocupació? Tot alhora?
Jo sóc, bàsicament, partidària de la llei, de l’ordre, de la civilització i les bones formes, del respecte…però no sé si sobreviure a tot l’estiu. Es tu palpitar, tu recuerdo, mi locura,mi delirio, me estremezco. Cuando calienta el sol……

Comentaris

Mona ha dit…
Els gossos no en tenim la culpa si els nostres amos no saben ni comportar-se ni educar-nos. M'encisa la platja, hi anem sovint al hivern, allà on la gent no hi és, i mai molestem ningú ni embrutem res. No és tan difícil.
miquel ha dit…
Diuen que l'any que ve es reservaran platges per als gossos (i els seus amos -i mestresses-. Quant als pescadors de canya o escopeta, la qüestió és més complexa perquè peixos i altres animals marins encara no han reivindicat espais propis i exclusius per a ells i els seus depredadors.
En fi, resistirem
rosa roig ha dit…
Tens raó Mona, només als humans se'ls ocorre fer el que fan. De totes les maneres sent dir-te que sempre n'hi ha gent.

Pere, en un pel·licula americana vaig veure que allí existeixen les platges per a gossos, i anaven lligats i no podien pixar ni cagar. Jo he vist en la meua platja-entent-me-com un gos cagava i l'ama arreplegava el paquet i en comptes de dipositar-lo en el fem, volia deixar-lo al costat de les dunes on estava jo. Bronca. I mala hòstia.

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f